Infrahabitatge a Catalunya

L’habitatge és un dels indicadors més importants de les situacions de desigualtat social. És la capacitat econòmica la que determina les possibilitats de les persones d'assegurar-se un habitatge digne i un mínim d’integració social. S'analitzen els efectes socials derivats de l'existència de l'infrahabitatge a Catalunya a partir de: - les "situacions d'infrahabitatge", permanència de les males condicions originals o patologies constructives posteriors, que afecten a un centenar de barris. - els "processos d'infrahabitatge", degradació dels habitatges, edificacions i entorns urbans, amb riscos d'exclusió social i urbana de la inmigració i la pobresa. Es proposa una política d'habitatge: - compromesa en la remodelació i rehabilitació dels barris, prioritària en la resolució de les situacions d'infrahabitatge i amb recursos suficients. - que controli rigorosament l'habitabilitat i manteniment dels edificis i habitatges per part dels propietaris i usuaris, prevenint nous processos d'infrahabitatge. - promotora de la cooperació entre les entitats públiques i socials compromeses en la resolució del problema, creant un banc de dades permanent i actualitzat d'informació sobre les situacions i les accions.Housing is one of the major indicators of social inequality. Economical status determines people’s ability to insure a dignifying home and their social integration. Social effects of the existence of “infrahousing” in Catalonia are analysed through: - the “infrahousing” situations, either remaining from original deficient conditions or from later constructive pathologies, which affect about a hundred housing estates; - the processes leading to “infrahousing”, deterioration of houses, buildings and urban surroundings with the risk of excluding immigrants and poor people, urban and socially speaking. It is proposed a housing policy which: - compromises with the remodelling of housing estates, giving priority to the “infrahousing” situations, and it is provided with proper resources; - conducts a firm control of living conditions and maintenance of both houses and buildings, either by owners or by tenants, avoiding new “infrahousing” processes; - promotes co-operation between public and social entities committed to the problem, creating a permanently actualised data bank with information on situations and actions