La difícil continuidad de la agricultura periurbana. El ejemplo de la huerta de Lleida

L’horta de la ciutat de Lleida ha representat a través dels anys l’àrea per excel·lència de l’agricultura intensiva de la Catalunya interior. Era l’horta on s’obtenia la major renda per hectàrea, horta d’arbres atapeïts amb granges i torres entremig, amb la major densitat de pagesos i un espès univers de bancals i petites finques, tot això gràcies en bona part a la demanda i estretes relacions amb els consumidors i comerciants de la ciutat pròxima. Però, a partir dels anys 1960, quan la mà d’obra es gira cap a la indústria i el comerç i s’imposa la mecanització del camp i s’obren els mercats dels productes agraris, aquesta situació privilegiada comença a canviar. Avui dia tot allò que eren avantatges s’ha convertit en inconvenients. Com adaptar els regadius tradicionals i les velles estructures de l’Horta als requeriments dels mercats mundials?, com resistir a la pressió del creixement urbà i a la construcció de noves infraestructures?, es plantegen avui els residents de l’Horta que han començat a organitzar-se en un moviment de resistència.The Horta of the city of Lleida has been for many years the centre of intensive agriculture of inner Catalonia. It was the vegetable field where people obtained the best yield per hectare, a closely planted field of trees with farm and farm houses in between, with the greatest density of farmers and a thick weave of plots, all this thanks in good part to the demand and closes relations with the consumers and sales representative of the city. But, from the nineteen sixties, with the advent of greater industrialisation and mechanisation in farming and the markets opening to more agricultural products, this privilege situation began to change. Today everything witch was an advantage has changed to an inconvenience. How to change the traditional irrigation systems and the old buildings of the country to the requirements of world markets?. How to resist the pressure of urban growth and the building of new infrastructure?. This are the questions asked by the residents of the country who have began to organize themselves in a movement of resistance.La huerta de la ciudad de constituido a través del tiempo el núcleo principal de la agricultura intensiva del interior de Cataluña. Era la huerta donde se obtenia la renta superior por hectárea, una huerta com una gran densidad de frutales y granjas y torres en medio, con la mayor densidad de campesinos y un universo denso de bancales y pequeñas fincas, conseguido gracias a la demanda y estrechas relaciones con los consumidores y comerciantes de la vecina ciudad. Pero, a partir de los años 1960, cuando la mano de obra se vuelca hacia la industria y el comercio, se impone la mecanización del campo y se abren los mercados a los productos agrarios, esta situación de privilegio empieza a cambiar. Hoy en día todo aquello que eran ventajas se convierten en inconvenientes. ¿Como adaptar los regadíos tradicionales y las viejas estructuras de la huerta a los mercados internacionales?; ¿cómo resistir la presión del crecimiento urbano y la construcción de nuevas infraestructuras; se plantean las personas residentes en el espacio de la huerta que han empezado a organizarse para salvar la huerta