Los saberes de los ancestros : clave para los vínculos con la Madre Tierra en una comunidad andina en Argentina

Si asumimos que los paisajes rurales agrobiodiversos se generan en permanente cocreación entre humanos y no humanos, es relevante reconocer las formas del saber inmersas en este proceso para diseñar la transformación socioecológica hacia un desarrollo sostenible, especialmente de cara a la transición a la agroecología. Este trabajo, un estudio de caso realizado en el norte argentino, aborda las relaciones tangibles e intangibles con las que una comunidad andina construye su realidad y un paisaje complejo y variado. El estudio utiliza metodologías etnográficas combinando la observación participante con entrevistas y el análisis cualitativo. El resultado hace visible los vínculos entre humanos y no humanos, narrados por las personas entrevistadas, como el afecto y la reciprocidad, que son decisivos para permanecer cultivando la tierra y desarrollarse endógenamente con sus saberes campesinos basándose en los ancestros. A su vez, se discute la compatibilidad de tales saberes -en cuyo origen se encuentra una plena inmersión en el paisaje- con los estilos de vida actuales.Si assumim que els paisatges rurals agrobiodiversos es generen en permanent cocreació entre humans i no humans, és rellevant reconèixer les formes del saber immerses en aquest procés per dissenyar la transformació socioecològica cap a un desenvolupament sostenible, especialment de cara a la transició a l'agroecologia. Aquest treball, plantejat sobre la base d'un estudi de cas realitzat al nord argentí, aborda les relacions tangibles i intangibles amb les quals una comunitat andina construeix la seva realitat i un paisatge complex i variat. L'estudi utilitza metodologies etnogràfiques tot combinant l'observació participant amb entrevistes i l'anàlisi qualitativa. El resultat fa visible l'entramat de vincles entre humans i no humans narrat per les persones entrevistades, com ara l'afecte i la reciprocitat, que són decisius per romandre conreant la terra i desenvolupar-s'hi endògenament amb els seus sabers pagesos basats en els ancestres. Al seu torn, es discuteix la compatibilitat d'aquests sabers -a l'origen dels quals es troba una plena immersió en el paisatge- amb els estils de vida actuals.If we assume that landscapes are produced in permanent co-creation between humans and non-humans, it is relevant to recognize the forms of knowledge immersed in this process to design the socio-ecological transformation towards sustainable development, especially the transition to agroecology. This case study, which was carried out in northern Argentina, addresses the tangible and intangible relationships with which an Andean community builds its reality and a complex and varied landscape. The study uses ethnographic methodologies combining participant observation with interviews and qualitative analysis. The results reveal the network of links between humans and non-humans narrated by the people interviewed, such as affection and reciprocity, which are decisive to continue cultivating the land and to develop endogenously with their peasant knowledge based on their ancestors' knowledge. In turn, the compatibility of such knowledge is discussed - whose origin is a full immersion in the landscape - with current lifestyles.Si nous supposons que les paysages de l'agrobiodiversité rurale sont générés par une co-création permanente entre humains et non-humains, il est pertinent de reconnaître les formes de connaissance concernées par ce processus et ce essentiellement, pour concevoir la transformation socio-écologique vers un développement durable et la transition vers l'agroécologie. Ce travail, basé sur une étude de cas dans le nord de l'Argentine, analyse les relations tangibles et intangibles par lesquelles une communauté andine crée sa réalité et construit un paysage complexe et varié. L'étude emploie des méthodologies ethnographiques, combinant l'observation des participants avec des entretiens et une analyse qualitative. Le résultat met en évidence le réseau de liens entre humains et non-humains relatés par les personnes interrogées, tels que l'affection et la réciprocité, qui sont décisifs pour continuer à cultiver la terre et se développer d'une façon endogène - fondée sur une culture paysanne qui part des ancêtres. En outre, nous nous interrogeons sur la compatibilité de cette culture - dont l'origine est une immersion totale dans le paysage - avec les modes de vie actuels