La COVID-19, cuando la tragedia se convierte en oportunidad. En busca de una bioética inclusiva

En este artículo vamos a reflexionar sobre la situación de las personas con diversidad funcional en tiempos de COVID-19. Esta pandemia actual ha comportado una tragedia sanitaria, social, laboral, educativa y económica. Si partimos de un primer escenario en el que, ya de por sí, dicho grupo social está marginado y sufre discriminación sistemática constantemente, todo ello se agrava ante una situación tan particular como la que ha creado dicha pandemia. Ha resultado necesario establecer criterios de priorización en la atención a pacientes. Así, el derecho universal a la salud ha dejado de ser «tan universal», al mismo tiempo que se puede haber convertido en lo contrario a un derecho. Los protocolos y los criterios de actuación puede que vulneren o violen los derechos humanos de las personas con diversidad funcional o con otras diversidades. Es fundamental que se constituya una nueva línea de investigación-acción desde la diversidad funcional en el campo de la bioética, la cual, denunciada como no neutral, precisa de una reconstrucción. Para que ello sea posible, las personas con diversidad funcional debemos intervenir en el diseño de dichos criterios y protocolos sociosanitarios, aunque solo vamos a poder participar si se nos reconoce nuestra diferencia desde la dignidad inherente e intrínseca. La teoría del reconocimiento de la diversidad va a ser condición indispensable para el desarrollo de una bioética inclusiva. Y desde este reconocimiento podremos realizar una distribución y una redistribución (mucho mejor) justa y equitativa, además de ética.En aquest article reflexionarem sobre la situació de les persones amb diversitat funcional en temps de COVID-19. Aquesta pandèmia actual ha comportat una tragèdia sanitària, social, laboral, educativa i econòmica. Si partim d'un primer escenari en el qual, ja de per si mateix, aquest grup social està marginat i sofreix discriminació sistemàtica constantment, tot això s'agreuja davant una situació tan particular com la que ha creat aquesta pandèmia. Ha estat necessari establir criteris de priorització en l'atenció a pacients. Així, el dret universal a la salut ha deixat de ser «tan universal», alhora que es pot haver convertit en el contrari a un dret. Els protocols i els criteris d'actuació pot ser que vulnerin o violin els drets humans de les persones amb diversitat funcional o amb altres diversitats. És fonamental que es constitueixi una nova línia de recerca-acció des de la diversitat funcional en el camp de la bioètica, la qual, denunciada com a no neutral, necessita una reconstrucció. Perquè això sigui possible, les persones amb diversitat funcional hem d'intervenir en el disseny d'aquests criteris i protocols sociosanitaris, encara que només podrem participar-hi si se'ns reconeix la nostra diferència des de la dignitat inherent i intrínseca. La teoria del reconeixement de la diversitat serà condició indispensable per al desenvolupament d'una bioètica inclusiva. I des d'aquest reconeixement podrem realitzar una distribució i una redistribució (molt millor) justa i equitativa, a més d'ètica.In this article we reflect on the situation of people with functional diversity in times of COVID-19. The current pandemic has given rise to a terrible health, social, labor, educational and economic tragedy. The initial scenario of this social group, which was already marginalized and constantly suffered systematic discrimination, has been further aggravated by the specific circumstances caused by the pandemic, where it has become necessary to establish prioritization criteria in patient care. Thus, the universal right to health is no longer "so universal" at a time when it may have become a right for everyone. The protocols and criteria for action may infringe/violate the rights of people with functional diversity, when compared to other human diversities. It is essential that a new line of research/action be established regarding functional diversity in the field of bioethics. Bioethics, denounced as non-neutral, needs to be reconstructed. For this to be possible, people with functional diversity must participate in designing these criteria and socio-health protocols. We will only be able to participate if our difference is recognized from our inherent and intrinsic dignity. The theory of the recognition of diversity is going to be an indispensable point in the development of inclusive bioethics. Only when this is recognized, will it be possible to achieve a much fairer and ethical/equitable distribution/redistribution