Iranian Women : the Quest for their Legal Equality since the Constitutional Revolution

The active presence of Iranian women in the public arena and their efforts to obtain equal rights date back to the early twentieth century, when the Constitutional Revolution took place in Iran. The Constitutional Revolution of 1906 was a liberal movement aimed at creating a Parliament, limiting the Shah's powers and enforcing constitutional laws. This article will explore the historical background of the women's movement in Iran, in order to identify all the means utilized to demand equality in order to trace the process of demanding equality and the obstacles that Iranian women have encountered in their efforts to achieve it. It looks at the transformation of women's rights movement in the context of socio-legal reforms in the country. The study will examine three distinct periods in the women's rights movement, with particular focus on the post-1979 Revolution era. The Qajar Dynasty, 1796-1921, where women were systematically and socio-culturally deprived of their basic economic, social and political rights. The Pahlavi era, 1925-79, where there was a period of some positive changes for women. Finally, post-1979 Revolution and the rise of the Islamic Republic, where women lost the rights they had previously obtained. This study will attempt to demonstrate that though legal equality has yet to be obtained by Iranian women, they continue to actively pursue it. In this pursuit, they have successfully challenged the gender bias of the Iranian legal system, and it has lost its legitimacy. More pertinently, the social context has been primed to accommodate equal rights for womenLa presencia activa de mujeres iraníes en la arena pública y sus esfuerzos por obtener la igualdad de derechos se remontan a principios del siglo XX, cuando tuvo lugar la Revolución Constitucional en Irán. La Revolución de 1906 fue un movimiento liberal destinado a crear un Parlamento, limitar los poderes del Sha y hacer cumplir las leyes constitucionales. Este artículo explorará los antecedes históricos del movimiento de mujeres en Irán, con el fin de identificar todos los medios utilizados para exigir la igualdad a fin de rastrear el proceso de exigencia de la igualdad y los obstáculos que encontrados en sus esfuerzos para lograrlo. Analiza la transformación del movimiento por los derechos de las mujeres en el contexto de las reformas socio-legales en el país. El estudio examinará tres períodos distintos en el movimiento por los derechos de las mujeres, con especial atención a la era de la Revolución posterior a 1979. La dinastía Qajar, 1796-1921, donde las mujeres fueron privadas sistemática y socioculturalmente de sus derechos económicos, sociales y políticos básicos. La era Pahlavi, 1925-79, donde hubo un período de algunos cambios para las mujeres. Finalmente, la Revolución posterior a 1979 y el surgimiento de la República Islámica, donde las mujeres perdieron los derechos que habían obtenido con anterioridad. Este estudio intentará demostrar que, aunque las mujeres iraníes aún no han logrado la igualdad legal, continúan persiguiéndola activamente. En esta búsqueda, han desafiado con éxito el sesgo de género del sistema legal iraní, el cual ha perdido en ello su legitimidad. De forma más relevante, el contexto social ha ido evolucionando a fin de dar cabida a la igualdad de derechos para las mujeres.La presència activa de dones iranianes en l'arena pública i els seus esforços per obtenir la igualtat de drets es remunten a principis del segle XX, quan va tenir lloc la Revolució Constitucional a l'Iran. La Revolució de 1906 va ser un moviment liberal destinat a crear un Parlament, limitar els poders del Xa i fer complir les lleis constitucionals. Aquest article explorarà els antecedents històrics del moviment de dones a l'Iran, per tal d'identificar tots els mitjans utilitzats per exigir la igualtat per tal de rastrejar el procés d'exigència de la igualtat i els obstacles que trobats en els seus esforços per aconseguir-ho. Analitza la transformació del moviment pels drets de les dones en el context de les reformoes socio-legals al país. L'estudi examinarà tres períodes diferents en el moviment pels drets de les dones, amb especial atenció a l'era de la Revolució posterior a 1979; la dinastia Qajar, 1796-1921, on les dones van ser privades sistemàtica i socioculturalment dels seus drets econòmics, socials i polítics bàsics, l'era Pahlavi, 1925-1979, on hi va haver un període d'alguns canvis positius per a les dones. Finalment, la Revolució posterior a 1979 i el sorgiment de la República Islàmica, on les dones van perdre els drets que havien obtingut amb anterioritat. Aquest estudi intentarà demostrar que, tot i que les dones iranianes encara no han aconseguit la igualtat legal, continuen perseguint activament. En aquesta recerca, les dones han desafiat amb èxit el biaix de gènere del sistema legal iranià, el qual ha perdut en això la seva legitimitat. De forma més rellevant, el context social ha anat evolucionant per tal de donar cauda a la igualtat de drets per a les dones