Festes a Santa Eulàlia a la Barcelona barroca (1686) : relacions escrites i obres d'art; escenes martirials i el perfil de la ciutat

El 1686 es van celebrar grans festes a Barcelona en honor a santa Eulàlia per commemorar l'extensió del res de la patrona decretat pel papa Innocenci XI. A partir de la relació, de llenguatge retòric, que descriu la processó que va recórrer la ciutat encapçalada pels consellers i en què participaren els diferents ordes religiosos, aquí es proposa una reconstrucció d'aquelles obres d'art que s'hi exhibiren. Si bé la majoria d'obres eren efímeres, altres es poden identificar amb peces que han perviscut, de manera que totes elles amplien el nostre coneixement del passat artístic. A més de remarcar-ne les característiques properes a l'estètica barroca en voga, l'interès d'aquestes obres rau en la representació del martiri de la santa i la presència del relleu de la ciutat de Barcelona al fons. Aquestes característiques s'inscriuen alhora en una promoció contrareformista dels sants locals.In 1686, lavish celebrations were held in Barcelona in honour of Santa Eulàlia to commemorate the extension of the praying of the patron decreed by Pope Innocent XI. Starting from the rethorical «relació», which describes the procession that crossed the city headed by the councillors and in which the different religious orders participated, here we propose a reconstruction of those works of art that were exhibited during the festivities. Although most of the works were ephemeral, others can be identified with pieces that have survived, thus contributing to a better knowledge of the artistic past. In addition to highlighting the characteristics of the Baroque style in vogue, the interest of these works lies in the representation of the martyrdom of the saint and the presence of the relief of the city of Barcelona on its background. These characteristics are part of a Counter-reformist promotion of local saints.En 1686 se celebraron grandes fiestas en Barcelona en honor a santa Eulalia para conmemorar la extensión del rezo de la patrona decretado por el papa Inocencio XI. A partir de la relación, de lenguaje retórico, que describe la procesión que recorrió la ciudad encabezada por los consellers y en que participaron las diferentes órdenes religiosas, aquí se propone una reconstrucción de las obras de arte que se exhibieron en ella. Aunque la mayoría de obras eran efímeras, otras pueden ser identificadas con piezas que han pervivido, de manera que todas ellas amplían nuestro conocimiento del pasado artístico. Además de remarcar las características cercanas a la estética barroca en boga, el interés de estas obras reside en la representación del martirio de la santa y la presencia del relieve de la ciudad de Barcelona al fondo. Estas características se inscriben a su vez en una promoción contrarreformista de los santos locales