Gender, generation and immigration : family reunion in Spain

In the most recent years of the migratory boom in Spain -with the arrival of more than five million migrants from the beginning of the twenty-first century-, Family Reunion has increased in volume despite the restrictive character of the corresponding legislation. Using the province of Barcelona as a sample, we will analyse the data from the Government SubDelegation in Barcelona for the period 2004-2008, when 109,863 Family Reunion sponsorship requests were registered. Results clearly show the differential gender-based migratory strategies as one of the most important issues to understand Family Reunion patterns among different nationalities. Restrictive policies are apparently alien to the migratory dynamics and the gender logic prevalent in Family Reunion processes. Rather than limiting the inflows, they have had an impact on the characteristics of the reunited population.En els darrers anys del boom migratori a Espanya -amb l'arribada de més de cinc milions d'immigrants des del començament del segle XXI-, el reagrupament familiar ha augmentat en volum, tot i el caràcter restrictiu de la legislació vigent. Per analitzar el tema s'utilitza, com exemple, les dades de la Subdelegació del Govern de Barcelona, per al període 2004- 2008 (es van enregistrar 109.863 sol·licituds de reagrupament familiar). Els resultats mostren clarament les diferents estratègies migratòries segons gènere, essent un dels aspectes més importants per entendre els patrons diferencials del reagrupament familiar, per nacionalitats. Les polítiques restrictives són aparentment alienes a les dinàmiques migratòries i a la lògica de gènere prevalent en aquests processos de reagrupament i s'observa que, en lloc de limitar les entrades, han tingut un impacte en les característiques de la població reagrupada.En los últimos años del boom migratorio en España -con la llegada de más de cinco millones de inmigrantes desde el inicio del siglo XXI-, la reagrupación familiar ha aumentado en volumen, a pesar del carácter restrictivo de la legislación vigente. Para analizar el tema se utiliza, como ejemplo, los datos de la Subdelegación del Gobierno de Barcelona, para el periodo 2004-2008 (se registraron 109.863 solicitudes de reagrupación familiar). Los resultados muestran claramente las diferentes estrategias migratorias según género, siendo uno de los aspectos más importantes para entender los patrones diferenciales de reagrupación familiar, por nacionalidades. Las políticas restrictivas son aparentemente ajenas a las dinámicas migratorias y a la lógica de género prevaleciente en estos procesos de reagrupación y se observa que, en lugar de limitar las entradas, han tenido un impacto en las características de la población reagrupada