La població de Barcelona com a objecte d'estudi, 1840-1900

A partir dels autors que es van apropar a l'estudi de la població de la ciutat de Barcelona durant els dos darrers terços de segle XIX, l'article realitza un recorregut per les seves principals aportacions bibliogràfiques, les primeres en analitzar la població de Barcelona des d'una perspectiva demogràfica. El context general de la ciutat, marcat pels intensos canvis socials, econòmics, polítics i tecnològics que l'encaminaven cap a una nova etapa, va afavorir la reflexió i l'interès pel coneixement del comportament demogràfic de la població. Els nivells de mortalitat, superiors als de la majoria de les ciutats europees amb un desenvolupament urbà i industrial similar, i la seva distribució diferencial en el territori municipal, van ser els temes que van centrar l'atenció demogràfica. En canvi, la davallada de la fecunditat o la contribució de la migració al creixement de la població, component sense el qual la ciutat de Barcelona no hauria pogut sumar cap dels 300.000 habitants que guanyà durant la segona meitat de segle XIX, van restar en un segon terme.A partir de los autores que se aproximaron al estudio de la población de la ciudad de Barcelona durante los dos últimos tercios del siglo XX, el artículo realiza un recorrido por sus principales aportaciones bibliográficas, las primeras en analizar la población de Barcelona desde una perspectiva demográfica. El contexto general de la ciudad, marcado por los intensos cambios sociales, económicos, políticos y tecnológicos que la encaminaban hacia una nueva etapa, favoreció la reflexión y el interés por el conocimiento del comportamiento demográfico de la población. Los niveles de mortalidad, superiores a los de la mayoría de las ciudades europeas con un desarrollo urbano e industrial similar, y su distribución diferencial en el territorio municipal, fueron los temas que centraron la atención demográfica. En cambio, el descenso de la fecundidad, o la contribución de la migración al crecimiento de la población, componente sin el cual la ciudad de Barcelona no hubiese podido sumar ninguno de los 300.000 habitantes que ganó durante la segunda mitad del siglo XIX, restaron en un segundo plano.This paper reviews the main works of the authors who studied the population of Barcelona during the last sixty years of the nineteenth century from a demographic approach. The period of change that the city was experiencing, defined by the intense social, economic, political, and technological transformations enhanced the reflection and the study of the demographic behavior of Barcelona's inhabitants. The level of mortality, that was higher than most of the European cities with similar levels of urban and industrial development, and its unequal distribution across the city, kept the attention of the scientists. Meanwhile, less attention was paid to the fertility decline and the effects of migration on the population growth. Without migration, Barcelona would have not experienced its dramatic population growth