Homogamia educativa en la España contemporánea : pautas y tendencias

Este artículo analiza el alcance y evolución de la homogamia educativa de las generaciones femeninas españolas nacidas entre 1920 y 1969 con los datos del Censo de 2001. A la luz de los argumentos teóricos hallados en la literatura y con la ayuda de los modelos loglineales, examinamos los siguientes aspectos: i) intensidad y cambio de la homogamia educativa; ii) barreras a las uniones mixtas y iii) grado de simetría entorno a cómo hombres y mujeres incorporan la educación en la selección conyugal. Los resultados muestran que la educación de los cónyuges es un aspecto relevante en la composición de las parejas y que, por tanto, existe una mayor propensión a formar parejas homógamas, propensión que varía entre las generaciones y en función del nivel educativo, generalmente más alto en las categorías extremas, siendo el aumento de la homogamia educativa entre los más instruidos el cambio más destacable. No menos importantes son los cambios acontecidos en las parejas heterógamas, entre las que el predominio de la hipergamia femenina ha perdido definitivamente vigencia.Aquest article analitza les pautes i les tendències d'homogàmia educativa de les generacions femenines espanyoles nascudes entre 1920 i 1969 amb dades del Cens de 2001. Partint dels arguments teòrics que ofereix la literatura i amb l'ajuda dels models loglineals, examinem els següents aspectes : i) intensitat i canvi de l'homogàmia educativa ; ii) barreres a les unions mixtes i iii) grau de simetria en la manera en la que els homes i les dones consideren l'educació en la selecció de la parella. Els resultats mostren que l'educació dels cònjuges és un element rellevant en la composició de les parelles i que, per tant, existeix una propensió a formar parelles homògames, una propensió decreixent entre generacions i variable segons el nivell educatiu. Així el nivell d'homogàmia educativa entre els cònjuges més instruïts és clarament creixent. També són remarcables els canvis experimentats per les parelles heterògames, entre les que el model d'hipergàmia femenina ha perdut vigència definitivament.This article analyses patterns and trends in educational assortative mating of the Spanish women born between 1920 and 1969 using data from the 2001 Spanish Census. Taking advantage of the theoretical framework found in the literature and by means of loglinear models we examine the following issues: i) intensity and changes in educational assortative mating patterns; ii) crossing barriers across educational thresholds and iii) degree of symmetry between male and female patterns. Results show that education matters in the composition of unions: people tend to marry assortatively according to their education. However this pattern clearly differs across cohorts and between educational groups, being higher for the extreme categories. The most notable trends are 1) the increasing intensity of homogamy among the more educated and 2) the incipient extinction of the traditional female hypergamic pattern.Cet article analyse l'incidence et les tendances d'homogamie éducative des femmes espagnoles nées entre 1920 et 1929 a partir des données du recensement espagnol de 2001. Sur la base du marc conceptuel bâti par la littérature et avec l'aide des modèles loglineaires, on traitera ici les aspects suivants: i) l'incidence et les changements de l'homogamie éducative ; ii) les barrières aux couples mixtes et iii) le degré de symétrie entre homes et femmes. Les résultats obtenus montrent l'importance de l'instruction pour la composition des couples: les espagnols sont assortis par rapport a leur niveau éducatif. Cependant, on découvre que cet assortiment s'affaibli au pas de générations et présente différences importantes entre les plusieurs niveaux éducatifs. Les tendances plus remarquables sont : 1) la croissance des niveaux d'homogamie parmi les universitaires et 2) la progressive suppression du model traditionnel d'hypergamie féminine