Estudio multidisciplinario del ecosistema manglar en la comunidad tradicional de Curral Velho : Análisis de los servicios ecosistémicos producidos por los manglares a partir de la percepción de la comunidad de Curral Velho

Aquest projecte està relacionat amb els realitzats per Joan Carrasco Domínguez i Júlia Amorós Monrabà, i per Maria Camila Serra Pompei.Existe un número elevado de sectores de la sociedad que identifican los beneficios ofrecidos por el ecosistema del manglar así como la interacción entre ellos y el bienestar humano. Aún así, los servicios ecosistémicos (ESs) ofrecidos por la naturaleza son poco visibles y reconocidos legislativamente. Se puede observar que el manglar es uno de los ecosistemas más productivos del planeta. Tienen gran importancia tanto económica, social, ambiental como cultural, pero en las últimas décadas se ha hecho más notable una degradación progresiva debida, en gran parte, a la cría de camarón en cautividad, la camaronicultura. Por esta causa, se observa que la legislación y las políticas que pretenden gestionar estos ecosistemas, no actúan en consecuencia al no imponer ciertas medidas necesarias para esta vital protección, ni considera la importancia de los ecosistemas para la vida de las comunidades tradicionales que dependen de sus servicios para sobrevivir. Por ello es necesario producir un conocimiento sobre ESs a partir de la percepción por parte de la comunidad y que la comunidad se implique en la resolución de esta problemática, ya sea en la toma de decisiones o mediante ciertas actividades o acciones que puedan denunciar estas prácticas insostenibles. Frente a este contexto, este trabajo fue realizado a partir de la información obtenida en la comunidad de Curral Velho (Ceará, Brasil), con el objetivo de realizar un estudio sobre los ESs proveídos por los manglares a partir de la percepción de la comunidad para demostrar la importancia que éstos tienen para el bienestar de los habitantes de la comunidad que se benefician. Los resultados fueron alcanzados a partir de una combinación de metodologías sociales que hacen posible la participación por parte de los habitantes: free listing, encuestas de valoración, grupos focales y observación participante. En la aplicación de estos métodos fueron identificados nuevos ESs de carácter psicológico por los pescadores/as de la pesca artesanal. Por lo que se concluye que es importante tener en cuenta la opinión de las comunidades adyacentes para preservar los flujos ecosistémicos que proporciona el manglar.Existeix un nombre elevat de sectors de la societat que identifiquen els beneficis oferts per l'ecosistema manglar, així com la interacció entre ells i el benestar humà. Tot i això, els serveis ecosistèmics (ESs) oferts per la naturalesa són poc visibles y reconeguts legislativament. Es pot observar que el manglar és un dels ecosistemes més productius del planeta. Tenen gran importància tant econòmica, social, ambiental com cultural però en les últimes dècades s'ha fet més notable una degradació progressiva deguda, en gran part, a la cria de gambeta en captivitat, la camaronicultura. Per aquesta causa s'observa que la legislació i les polítiques que pretenen gestionar aquests ecosistemes, no actuen en conseqüència al no imposar certes mesures necessàries per aquesta protecció vital, ni considera la importància dels ecosistemes per la vida de les comunitats tradicionals que depenen dels seus serveis per sobreviure. Per això es necessari produir un coneixement sobre ESs a partir de la percepció per part de la comunitat, i que la comunitat s'impliqui en la resolució d'aquesta problemàtica ja sigui en la presa de decisions o mitjançant certes activitats o accions que poden denunciar aquestes pràctiques insostenibles. Front a aquest context, aquest treball ha sigut realitzat a partir de la informació obtinguda en la comunitat de Curral Velho (Cearà, Brasil), amb l'objectiu de realitzar un estudi sobre els ESs provinents pels manglars a partir de la percepció de la comunitat per demostrar la importància que aquests tenen pels habitants de les comunitats que es beneficien. Els resultats es van aconseguir a partir d'una combinació de metodologies socials que fan possible la participació per part dels habitants: free listings, enquestes de valoració, grups focals i observació participant. En l'aplicació d'aquests mètodes es van identificar nous ESs de caràcter psicològic pels pescadors/es de la pesca artesanal. Pel que es conclou que és molt important tenir en compte la opinió de les comunitats adjacents per preservar els fluxos ecosistèmics que proporciona el manglar.There is a large number of sectors of the society that identify the benefits offered by the mangrove ecosystem and the interaction between them and human welfare. Nevertheless, the ecosystem services (ESs) offered by nature are not very visible and recognized legislatively. In fact, the mangrove is one of the most productive ecosystems on the planet. Having a great economic, social, environmental and cultural importance. On the other hand, a progressive degradation has become more noticeable in the recent decades due, mainly, to the prawn breeding in captivity, i.e., shrimp farming. Due to this fact, the laws and policies that seek to manage these ecosystems, do not act accordingly, therefore not imposing measures that are necessary for this vital protection, and they do not consider the importance of ecosystems to the life of traditional communities that in fact depend on these services to survive. Therefore, it is necessary to produce knowledge of the ESs from the perception of the community. In fact, the community should be involved in the resolution of this problem, either in the decision-making or by certain activities or actions that could expose these unsustainable practices. In this context, this work was carried out from the information obtained in the community of Curral Velho (Ceará, Brazil), in order to conduct a study on the ESs provided by mangroves from the perception of the community to demonstrate the importance that they have for the welfare of the citizens of the community who benefit from it. The results were achieved from a combination of social methodologies that enabled the participation of the inhabitants: free listing, assessment surveys, focus groups and participant observation. In the application of these methods new ESs of psychological character by traditional fishermen were identified. So the main conclusion is that it is important to consider the opinions of the adjacent communities to preserve the ecosystem flows provided by the mangroves