Relación entre gramática y escritura en el currículo de Lengua Portuguesa

En este trabajo se analiza la relación entre los dominios de la gramática y de la escritura en el diseño curricular portugués, con vista a la comprensión de los resultados de los exámenes que se observan en las pruebas oficiales. Estas pruebas arrojan resultados muy bajos. Para realizar este análisis nos basamos en los principios definidos para la enseñanza de la gramática de dos documentos oficiales: los Programas del área curricular de Portugués (1er y 2º ciclos de la Enseñanza Básica) y la asignatura de Portugués (3er ciclo de la enseñanza Básica) (2009) y las Metas Curriculares de Portugués para la Enseñanza Básica (2012). Estos documentos son normativos y funcionan como referentes para el profesorado en relación tanto a los diseños curriculares de aula como al desarrollo de la práctica docente y a la evaluación interna de los aprendizajes y de los libros de texto. A partir de aquí nos planteamos los siguientes objetivos: (1) conocer el impacto de la relación entre los dominios de la gramática y de la escritura, en el contexto del sistema nacional de evaluación; (2) describir el marco teórico y los mecanismos didácticos de los Programas (2009) y las Metas (2012); y (3) proponer actividades didácticas para la enseñanza de la gramática en articulación con la escritura. Como conclusión, señalamos como una prioridad la articulación entre los Programas del área curricular de lengua y la inversión en la formación continuada de los docentes.En aquest treball s'analitza la relació entre els dominis de la gramàtica i de l'escriptura en el disseny curricular portuguès, amb vista a la comprensió dels resultats dels exàmens que s'observen en les proves oficials. Aquestes proves donen resultats molt baixos. Per realitzar aquesta anàlisi ens basem en els principis definits per a l'ensenyament de la gramàtica de dos documents oficials: els Programes de l'àrea curricular de Portuguès (1r i 2n cicles de l'Ensenyament Bàsic) i l'assignatura de portuguès (3r cicle de l'ensenyament Bàsica ) (PPEB, 2009) i les Metes Curriculars de Portuguès per l'Ensenyament Bàsic (MCPEB, 2012). Aquests documents són normatius i funcionen com a referents per al professorat en relació tant als dissenys curriculars d'aula com al desenvolupament de la pràctica docent ia l'avaluació interna dels aprenentatges i dels llibres de text. A partir d'aquí ens plantegem els següents objectius: (1) conèixer l'impacte de la relació entre els dominis de la gramàtica i de l'escriptura, en el context del sistema nacional d'avaluació; (2) descriure el marc teòric i els mecanismes didàctics dels Programes (2009) i les Metes (2012); i (3) proposar activitats didàctiques per a l'ensenyament de la gramàtica en articulació amb l'escriptura. Com a conclusió, assenyalem com una prioritat l'articulació entre els Programes de l'àrea curricular de llengua i la inversió en la formació continuada dels docents.This article analyzes the relationship between the domains of grammar and writing in the Portuguese curriculum, with a view to understanding the test results seen in official testing. These tests show very low results. To perform this analysis we rely on the principles defined for teaching grammar in two official documents: Program curriculum in the area of Portuguese (1st and 2nd cycle of basic education) and the subject of Portuguese (3rd cycle of Basic Education ) (PPEB, 2009) and the Portuguese Curricular Goals for Basic Education (MCPEB, 2012). These documents are normative and serve as references for teachers in relation to both classroom curricula and the development of teaching practice and internal evaluation of learning and textbooks. Following this, we set the following objectives: (1) determine the impact of the relationship between the domains of grammar and writing in the context of the national evaluation system; (2) describe the theoretical framework and the learning mechanisms Programs (2009) and Goals (2012); and (3) propose didactic teaching of grammar in coordination with writing activities. In conclusion, we note as a priority the need for articulation between the programs for the areas of language in the curriculum and investment in continued teacher training