Estudios de geografía del género en América Latina : un estado de la cuestión a partir de los casos de Brasil y Argentina

La geografía del género en América Latina ha comenzado a desarrollarse en Brasil y Argentina a partir de los movimientos feministas que surgieron en ambas sociedades. Estos movimientos fueron marcados por el activismo de la clase obrera, que se vio afectada por las corrientes políticas y económicas, tanto a nivel local como general. En estos dos países, hemos identificado la inclusión de la perspectiva de género en geografía de manera incipiente y relativamente reciente, y ello se ve reflejado en las distintas corrientes de pensamiento de la disciplina hacia las perspectivas positivistas y marxistas. Los trabajos actuales de la geografía feminista son más empíricos que teóricos. En Brasil, los trabajos pioneros se han concentrado en San Pablo y señalan los aspectos del trabajo productivo de las mujeres con investigaciones sobre cuestiones de salud. En Argentina, los trabajos se han dado en ámbitos más diversificados y no de manera institucionalizada, aunque en los últimos años se le ha dado una atención particular a las cuestiones urbanas surgidas de la relación entre espacio y tiempo, al medio ambiente, a las inmigraciones y a la participación política. También se han editado números especiales de revistas científicas sobre la temática y se han organizado sesiones de geografía del género dentro de jornadas y congresos académicos, pero todavía es necesario que este enfoque sea institucionalizado en programas de estudio y en organizaciones profesionales. En síntesis, cabe destacarse que la geografía del género ha hecho progresos lentos pero sostenidos.La geografia del gènere a l'Amèrica Llatina ha començat a desenvolupar-se al Brasil i a l'Argentina a partir dels moviments feministes que van sorgir en totes dues societats. Aquests moviments van ser marcats per l'activisme de la classe obrera, que es va veure afectada pels corrents polítics i econòmics, tant a nivell local com general. En aquests dos països, hi hem identificat la inclusió de la perspectiva de gènere en geografia de manera incipient i relativament recent, i això es veu reflectit en els diferents corrents de pensament de la disciplina cap a les perspectives positivistes i marxistes. Els treballs actuals de la geografia feminista són més empírics que no pas teòrics. Al Brasil, els treballs pioners s'han concentrat a Sao Paulo i assenyalen els aspectes del treball productiu de les dones amb investigacions sobre qüestions de salut. A l'Argentina, els treballs s'han donat en àmbits més diversificats i no de manera institucionalitzada, malgrat que, en els darrers anys, s'ha atorgat una atenció particular a les qüestions urbanes sorgides de la relació entre espai i temps, al medi ambient, a les immigracions i a la participació política. També s'han editat números especials de revistes científiques sobre la temàtica i s'han organitzat sessions de geografia del gènere dins de jornades i congressos acadèmics, però encara cal que aquest enfocament sigui institucionalitzat en programes d'estudi i en organitzacions professionals. En síntesi, cal destacar que la geografia del gènere ha fet progressos lents però sostinguts.La géographie du genre en Amérique Latine a commencée à se développer au Brésil et en Argentine en rapport avec l'apparition des mouvements féministes. L'activisme de la classe ouvrière a marqué l'apparition de ces mouvements en raison aux évenements politiques et économiques globales et locaux. Dans ces deux pays l'incorporation de la perspective du genre dans la géographie est embryonnaire et récente, comme on peut le voire dans les différentes écoles de pensée de la discipline vers les perspectives positivistes et marxistes. Les travaux actuels de la géographie féministe sont plus empiriques que théoriques. Au Brésil les travaux pionniers se sont donnés sur Sao Paulo et remarquent les aspects du travail productif des femmes avec des recherches autour des questions de santé. En Argentine, les travaux se sont donnés dans des aspects plus diversifiés et pas de forme institutionnelle, malgré que dans les dernières années ont été importantes les questions urbaines qui sont apparues sur la relation espace-temps, environnent, migrations et participation publique. Il faut remarquer aussi l'édition de numéros spéciaux de revues scientifiques sur la thématique et l'inclusion des questions autour de la géographie du genre dans ces journées et congres académiques, mais il faut encore que cette perspective soit institutionnalisée dans les programmes d'étude et les organisations professionnelles. En résumé, il faut remarquer que la géographie du genre a fait des progrès lents mais durables.The geography of gender in Latin America began to develop in Brazil and Argentina after the feminist movements that appeared in both countries. These movements were strongly influenced by working class activism itself affected by global and local political and economic trends. In these countries we have identified the incorporation of a gender perspective in Geography still incipient and relatively recent. This can be seen in the dominance of positivist and Marxist currents in the discipline. Moreover, current contributions by feminist geographers are more empirical than theoretical. In Brazil pioneering work has concentrated in Sao Paulo and has focused on productive labor by women with research on health issues, In Argentina the scope of work is more diversified, although not official. Nevertheless in the last years particular attention has been paid to urban issues arising from spatial and temporal relations; environment, migration, and political participation. Scientific journals have produced special issues on the geography of gender and scientific meetings have been organized as well. Still, it is necessary that the gender approach becomes more formalized in study curricula and in professional organizations. In sum the geography of gender in Latin America has made slow but consistent progress