Forma urbana y desempleo

Es planteja una reflexió teòrica en relació amb la influència que la forma urbana (és a dir, l'organització espacial de les ciutats) pot tenir sobre el nivell d'atur d'un determinat territori. En concret, aquesta anàlisi s'aborda a partir de la comparació de les diferències interzonals de les taxes d'atur entre les dues àrees urbanes més importants d'Espanya: els territoris funcionals corresponents a les àrees metropolitanes de Barcelona i Madrid. Així, aquests dos casos permeten estudiar dues estructures significativament diferents: d'una banda, l'àrea de Barcelona, policèntrica i amb un patró d'accessibilitat espacial a l'ocupació considerablement uniforme; i d'altra banda, l'àrea de Madrid, caracteritzada per una forta concentració de l'ocupació en les seves àrees centrals.Se plantea una reflexión teórica en relación con la influencia que la forma urbana (es decir, la organización espacial de las ciudades) puede tener sobre el nivel de paro de un determinado territorio. En concreto, este análisis se aborda a partir de la comparación de las diferencias interzonales de las tasas de paro entre las dos áreas metropolitanas de Barcelona y Madrid. Así, estos dos casos permiten estudiar dos estructuras significativamente diferentes: por un lado, el área de Barcelona, policéntrica y con un patrón de accesibilidad espacial al empleo considerablemente uniforme; y por otro lado, el área de Madrid, caracterizada por una fuerte concentración del empleo en sus áreas centrales.A theoretical reflection is posed regarding the influence that the urban shape (so to say, the spatial organization of the cities) may have into the level of unemployment of a specific territory. In concrete, this analysis is treated from a comparation of the interzonal differences in unemployment rates between the two most important urban areas in Spain: the functional territories corresponding to the metropolitan areas of Barcelona and Madrid. Thus, these two cases allow the study of two structures significantly different: on the one side, the area of Barcelona, policentric and with an spatial accessibility pattern to employment considerably uniform; and on the other hand, the area of Madrid, characterized by a strong concentration of employment in the central locations.Une réflexion théorique est formulée en relation avec l'influence que la forme urbaine (c'est-à-dire, l'organisation spatiale des villes) peut avoir sur le niveau du chômage d'un territoire spécifique. Concrètement, cette analyse s'aborde à partir de la comparaison des différences interzonales des taux de chômage entre les deux secteurs urbains plus importants de l'État espagnol: les territoires fonctionnels correspondants aux zones métropolitaines de Barcelone et de Madrid. Ainsi, ces deux cas permettent l'étude de deux structures sensiblement différentes: d'une part, le secteur de Barcelone, polycentrique et avec un modèle d'accessibilité spatiale à l'emploi considérablement uniforme: et d'autre part, le secteur de Madrid, caractérisé par une forte concentration de l'emploi dans ses zones centrales