La balcanització dels Balcans : el cas de Kosovo

Le cas de la province yougoslave du Kossovo présente des éléments particuliers, mais aussi d'autres qui pourraient étre extrapolables au reste de la Yougoslavie, et mème a l'ensemble des pays qui constituent la mosaique des Balkans. L'analyse du conflit permet une approche aux différents aspects de la crise du modèle politique et économique du pays, lequel, malgré son énoncé initial, n'a pas réussi a réequilibrer un etat multinational comme c'est le cas de la Youguslavie. Dans un contexte de faiblesse de pouvoir, les différentes de caractere réligieux, linguistique et ethnique occupent l'avant de la scene. Le conflit prend des formes différentes en fonction des intérets ponctuels et, d'ailleurs, la répercussion territoriale a été aussi différente en fonction de la réponse qu'on a donné à la «question albanaise». L'issue de la crise actuelle que vit la région n'est pas définie, mème si elle semble liée aux solutions qu'on prendra globalement k échelle yougoslave.The case study of the Yugoslavian province of Kosovo offers some unique elements, but also certain elements which can be extracted and applied to the rest of Yugoslavia, and even to the group of countries which form the Balkan mosaic. An analysis of the conflict reveals several aspects of the crisis in the political and economic model which the country is currently suffering. Despite the initial premises of this model it has not succeeded in «rebalancing» the multi-nation State of Yugoslavia. In a context of power debility, differences of a religious, linguistic and ethnic nature have come to the fore. The conflict has taken on different forms according to the specific interests of the different parties involved. The spatial impact has also varied, as a consequence of the reply given, on each occasion, to the «Albanian question». The solution to the persent crisis in the region is not clearly defined, although it would appear to bear a close relation to the measures to be taken for Yugoslavia in general.El caso de la provincia yugoslava de Kosovo presenta, al lado de elementos particulares, otros que podrian ser extrapolables al resto de Yugoslavia, e incluso al conjunt0 de paises que configuran el mosaico balcánico. El análisis del conflicto permite una aproximación a los diversos aspectos de la crisis del modelo politico y económico que vive el país, modelo que, a pesar de los planteamientos iniciales, no ha conseguido «reequilibrar» un Estado multinacional, como es el yugoslavo. En un contexto de debilidad de poder, las diferencias de carácter religioso, lingüística y étnico, pasan a ocupar el primer plano. El conflicto toma formas diferentes en función de los intereses puntuales de las partes. Diversa también, ha sido la repercusión territorial, en función de la respuesta que en cada momento se ha dado a la «cuestión albanesa». La salida de la crisis actual que vive la región no está nada definida, aunque parece ligada a las soluciones que globalmente se tomen a escala yugoslava.El cas de la província iugoslava de Kosovo presenta, al costat d'elements particulars, altres que podrien ser extrapolables a la resta de Iugoslavia, i fins i tot al conjunt de paisos que configuren el mosaic balcànic. L'anàlisi del conflicte permet una aproximació als diversos aspectes de la crisi del model polític i econòmic que viu el país, model que, malgrat els plantejaments inicials, no ha aconseguit «reequilibrar» un Estat multinacional, com és el iugoslau. En un context de feblesa de poder, les diferències de caràcter religiós, lingüístic i ètnic, passen a ocupar el primer pla. El conflicte pren formes diferents en funció dels interessos puntuals de les parts. Diversa també, ha estat la repercussió territorial, en funció de la resposta que en cada moment s'ha donat a la «qüestió albanesa». La sortida de la crisi actual que viu la regió no esta gens definida, encara que sembla lligada a les solucions que globalment es prenguin a escala iugoslava