Les transformacions urbanes i les polítiques del transport urbà. Els casos de París i Milà

Cet article propose une réflexion sur la transformation de la ville moderne dans la perspective de la mobilité obligée des citadins et des politiques des transports urbains. L'analyse commence au moment de la premibre grande transformation urbaine produite par la Révolution Industrielle quand le déplacement obligé des personnes dans la ville devient un élément inherent au nouveau systbme économique. Le besoin et la volonté d'ordonner ces déplacements a mené à formuler une politique des transports urbains fondée sur l'adaptation des moyens de transport mécaniques à la ville. Cette adaptation a aussi impliqui le besoin d'exposer explicitement le modble d'espace urbain envisagé: d'abord dans une ville nucléaire, plus tard dans un espace métropolitain et, finalement, dans une région urbaine. Les exemples analysés dans cet article concernent deux villes, Paris et Milan, ayant chacune sa propere dynamique et sa propere histoire. Même s'il s'agit de deux villes proches, elles se distinguent par l'échelle et le contexte socio-éconornique, deux aspects qui permettent une réflexion mettant en parallde une évolution similaire mais qui aboutit à des résultats dissemblables.This article is a reflexion on the transformation of modern cities from the viewpoint of population mobility and related urban transport policies. Initially an analysis is made of the first major transformations of the modem city as a result of the Industrial Revolution, when obliged flows to the city emerged as an integral element of the new economic system. This is followed by a study of the necessity and the will to organize these flows through the implementation of a transport policy based on the adaptation of mechanical means of transport to fit the city's characteristics. Such an adaptation also implies the explicit formulations of the desired model of urban space, first within the urban nuciedus, then in the metropolitan area and finally at the level of the entire urban region. Two cities were selected as examples: Paris and Milan, which are similar in some respects and different in others, both in tems of scale and socio-economic context. It was hence possible to make some comparative reflexions, identifying a similar evolution with contrasting results.Este articulo reflexiona en torno a la transformación de la ciudad moderna desde la perspectiva de la mobilidad obligada de los ciudadanos y de las à líticas de transporte urbano que lo estructuran. El análisis empieza con la primera gran transformación de la ciudad moderna generada por la Revolución Industrial, cuando se inicia el desplazamiento obligado de las personas, como una variable inherente al nuevo sistema económico. Se estudia también la necesidad y voluntad de ordenar este desplazamiento a través de la formulación de una política de transporte basada en la adaptación de los medios mecánicos a la ciudad. Esta adaptación supondrá, también, la formulación explicita del modelo de espacio urbano que se pretende alcanzar: primero, dentro de la ciudad nuclear; después, en el espacio metropolitano, y, finalmente, en la región urbana. Todo ello se centra en dos ciudades concretas: Pm's y Milán. Ciudades próximas y a la vez diferentes, tanto en la escala como en su contexto socioeconÓmico, que nos penniten efectuar una reflexión en paralelo que muestra una evolución similar, pero un resultado diverso.Aquest article fa una reflexió sobre la transformació de la ciutat moderna des de la perspectiva de la mobilitat obligada dels ciutadans i de les polítiques del transport urbà que l'ordenen. L'anàlisi s'inicia en el moment de la primera gran transformació urbana ocasionada per la Revolució Industrial, quan s'incorpora el desplaçament obligat de les persones a la ciutat com quelcom inherent al nou sistema econòmic. També s'estudia la necessitat i voluntat d'ordenar aquest desplaçament a través de la formulació d'una política urbana del transport basada en l'adequació dels mitjans de transport mecànic a la ciutat. Aquesta adequació significa, també, la formulació explícita del model d'espai urbà que es vol aconseguir: primer, dins la ciutat nuclear; després, al llarg de l'espai metropolità, i, finalment, en la regió urbana. Tot plegat se centra en dues ciutats concretes, les quals aporten la prbpia dinàmica i la pròpia història: Paris i Mili. Són ciutats pròximes i alhora ben diferenciades, tant per l'escala com pel context sócio-econòmic, que ens permeten de fer una reflexió en paral·lel que possibilita parlar d'una evolució similar, però d'un resultat dissemblant