Poe, Baudelaire, Riba

Concebuda gairebé com un deure de l'intel·lectual, la traducció havia assolit a Catalunya a les primeres dècades del segle XX un paper principal en la reconstrucció de la llengua literària i la formació de models culturals. La versió de Carles Riba de les Històries Extraordinàries d'Edgar Allan Poe (1915-1918) és una obra pionera dins d'aquesta campanya. Poe es considerava com un model de narrativa i, com a mestre dels simbolistes, també tenia un pes ideològic. Tant Riba com els seus contemporanis interpretaven la figura de Poe seguint la pauta de Baudelaire, que també va guiar la traducció ribiana. Tenint en compte aquests paràmetres culturals, aquest article analitza textualment la traducció que ens ocupa i la seva importància en el moment que la va veure néixer, i en valora la recepció crítica de l'època.Translation was considered a moral duty for Catalan intellectuals in the first decades of the twentieth century. It had a major role in the campaign destined to create a standard literary language and to build a cultural canon. Carles Riba's version of Poe's Tales (1915-1918) was a pioneer work within this campaign. The importance of Edgar Allan Poe was two fold: a welcome input as a narrative model as well as an ideological point of reference as a symbolist emblem. Riba and his contemporaries interpreted Poe's figure following Baudelaire's guidelines. Baudelaire's French translation of Poe was also a textual model for Riba's. Taking such a cultural context into account, this article analyses Riba's translation textually, as well as its significance for the period when it was produced and its critical reception