Perdidos en la batalla : el tratamiento del alumnado socioculturalmente diverso en la reforma de la LOGSE

La LOGSE o Ley Orgánica de Ordenación General del Sistema Educativo de 1990 -producto del gobierno socialista de entonces- impulsó importantes cambios discursivos y programáticos en torno a la igualdad, la integración sociocultural y la democratización del sistema educativo. Sin embargo, cuando apenas se ha finalizado el proceso de implantación de esta reforma, el actual gobierno conservador se dispone a lanzar una «contrarreforma », desafiando así la educación comprensiva plasmada en la LOGSE. Pero mientras los proponentes dominantes de una reforma o la otra pugnan por el control ideológico y material de la escolarización en un Estado Español cada vez más diverso y recontextualizado, otras voces cruciales quedan silenciadas. Una de las grandes tragedias e ironías de este proceso de negación es que, justamente en el actual contexto histórico en que la presencia demográfica en la escolarización de dichas voces silenciadas -sobre todo las que proceden de colectivos inmigrantes y gitanos- ha experimentado un incremento significativo, la Ley de Calidad en la Enseñanza amenaza con cerrar las puertas al proyecto democratizador del sistema educativo. El cometido de este trabajo es, pues, revelar los vacíos, las negaciones y las preferencias culturales en esta encrucijada legislativa, en la que las identidades colectivas son filtradas por políticas educativas enfrentadas. Como veremos, los intentos a veces sesgados aunque loables de la LOGSE por mitigar este proceso de criba sociocultural sólo se han encontrado con una palpable resistencia hegemónica.La LOGSE o Llei Orgànica d'Ordenació General del Sistema Educatiu de 1990 -producte del govern socialista d'aleshores- va impulsar importants canvis discursius i programàtics entorn a la igualtat, la integració sociocultural i la democratització del sistema educatiu. Malgrat tot, quan gairebé s'ha finalitzat el procés d'implantació d'aquest reforma, l'actual govern conservador es disposa a treure una contrareforma, desafiant així l'educació comprensiva plasmada en la LOGSE. Però mentre els diferents bàndols que proposen una o una altre reforma pugnen pel control ideològic i material de l'escolarització en un Estat Espanyol cada vegada més divers, altres veus queden silenciades. Una de les grans tragèdies i ironies d'aquest procés de negació és que, justament en l'actual context històric en que la presència demogràfica en l'escolarització de les veus silenciades -sobre tot els que procedeixen dels col·lectius d'immigrants i gitanos- han experimentat un increment significatiu, la Llei de Qualitat en l'Ensenyament amenaça amb tancar les portes al projecte democratitzador del sistema educatiu. L'escomesa d'aquest treball és, doncs, aflorar els buits, les negacions i les preferències culturals en aquesta cruïlla legislativa, en la que les identitats col·lectives són filtrades per polítiques educatives enfrontades. Com veurem, els intents a vegades esbiaixats tot i que lloables de la LOGSE per mitigar aquest procés de sedàs sociocultural només s'ha trobat amb una palpable resistència hegemònica.The «LOGSE» -an ambitious educational reform law of 1990 set forth by a then Socialist- Party majority government- reflects some important discursive and programmatic shifts regarding sociocultural equality and integration, and the democratization of Spanish schooling. Yet no sooner has the reform been fully implemented than an impending «counter-reform», launched by the current conservative government, already poses a challenge to comprehensive education, as instated by the LOGSE. And tragically, as the dominant proponents of one reform or another battle over the ideological and material control of schooling in a newly situated and increasingly diverse Spanish State, certain other voices remain unheard or silenced. One of the great ironies of this process of negation is the fact that, in the present historical context, when many such silenced voices -especially those belonging to immigrants and Gypsy/Roma collectives- have come to participate in Spanish schooling in ever-increasing numbers, the «Quality in Teaching Law» threatens to close the doors to the democratization of the educational system. The task of this paper, then, will be to draw out the cultural voids, negations and preferences at this legislative juncture, as group identities are filtered through competing educational policies. For, as we shall see, the LOGSE=s at times biased but laudable attempts to mitigate this cultural weeding-out process have only met with palpable hegemonic resistance