Enseñar y aprender en la virtualidad

La educación en la virtualidad no se sitúa necesariamente en ninguna orientación educativa concreta. La diferencia más importante entre la educación en la presencialidad y en la virtualidad reside en el cambio de medio y en el potencial educativo que se deriva de la optimización del uso de cada medio. El artículo establece que los elementos diferenciales de los procesos educativos en ambientes virtuales deben ser de dos tipos: metodológicos y organizativos. A partir de la experiencia en la UOC, analiza los cambios vinculados a la docencia virtual que se están sucediendo y que afectan a los propios docentes, a los estudiantes y a la cultura organizativa de las instituciones. Plantea si estamos ante la emergencia de un nuevo paradigma, basado en el aprendizaje en red y en el uso de Internet en la educación y concluye contrastando la formación virtual con el reto de la globalidad que se plantea la sociedad actual.L'educació en la virtualitat no es situa necessàriament en cap orientació educativa concreta. La diferència més important entre l'educació en la presencialitat i en la virtualitat resideix en el canvi de medi i en el potencial educatiu que se'n deriva de l'optimització de l'ús de cada mitjà. L'article estableix que els elements diferencials dels processos educatius en ambients virtuals han de ser de dos tipus: metodològics i organitzatius. A partir de l'experiència en la UOC, analitza els canvis vinculats a la docència virtual que s'estan succeint i que afecten als propis docents, als estudiants i a la cultura organitzativa de les institucions. Planteja si ens trobem davant l'emergència d'un nou paradigma, basat en l'aprenentatge en xarxa i en l'ús d'Internet en l'educació i conclou contrastant la formació virtual amb el repte de la globalitat que es planteja la societat actual.Education in virtual environments is not necessarily located at any special educational approach. The most important difference between it and face-to-face education is that we change the environment where or through we teach and students learn, and the educational potential related to the best use of each environment, This paper focuses on the two main elements that make the difference in the educational processes in virtual environments: methodology and organisation. From the experience in the UOC, changes related to virtual teaching and learning and organisational culture are analysed. It asks if we are in front of the emergence of a new paradigm, based on networked learning and the use of the Internet in education, and concludes facing virtual teaching and learning with the challenge of globalisation of the society