La fortalesa de Puig Castellar de Biosca (La Segarra) un castellum del segle II aC

La intervenció arqueològica del jaciment Puig Castellar (Biosca, Segarra) s’inscriu en el projecte del MINECO: HAR2015-64601-C3-1-R i forma part del projecte quadriennal de recerca arqueològica 2014/100904 Primers models d’ocupació romana a Catalunya (segles II-I aC). L’objectiu inicial d’aquest projecte de recerca iniciat l’any 2012 era conèixer els precedents del poblament anterior a la fundació urbana de Iesso en què Puig Castellar de Biosca semblava que havia de tenir un paper fonamental. Les campanyes d’excavació han permès identificar les restes del que havia estat una fortalesa militar dels primers temps de la conquesta romana a les Terres de Ponent, un establiment que per la seva situació tindria un caràcter estratègic marcat: situat dalt del cim d’un turó que domina visualment bona part de la vall del riu Llobregós. Els treballs d’excavació han posat al descobert un gran edifici situat a la part més elevada del turó. Aquest edifici es distribueix en diverses dependències, que evidencien elements constructius d’un cert luxe, disposades al voltant d’un pati central en què es va documentar una cisterna de grans dimensions excavada als guixos naturals. L’enclavament està protegit per una muralla en què s’han posat al descobert un total de cinc torres i que encercla un perímetre d’1,5 ha. A tocar del cantó sud de la muralla s’han començat a delimitar diferents àmbits que encara estan pendents d’excavar. Els materials ceràmics, que apareixen en gran quantitat, tant de producció local com d’importació, mostren un horitzó cronològic que se situa entre el 180 aC i el 120 aC. L’abandonament final coincideix amb la fundació de la ciutat romana de Iesso (Guissona). En aquesta comunicació mostrarem breument els resultats de les campanyes d’excavació dutes a terme els darrers anys al jaciment de Puig Castellar, al municipi de Biosca (Segarra). Aquests treballs han estat dirigits per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la col·laboració del Patronat d’Arqueologia de Guissona i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Hem de fer esment que els treballs arqueològics han estat subvencionats pel MINECO1 i la Generalitat de Catalunya.2 Val a dir que el jaciment està en procés d’excavació i que els resultats que presentem encara són parcials. Tot i això, les dades obtingudes fins al moment ens permeten definir els trets bàsics del jaciment