La despoblació als aspres del montsec (ribagorça, llitera i noguera). 60 anys després de la inauguració de la presa de canelles

A l'extrem sud dels plegaments pirinencs, allà on la muntanya s'atansa a la plana, les grans infraestructures hidrogràfiques del franquisme van tenir un enorme impacte sobre el territori i la seua població. L'alteració del medi geogràfic i la transformació consegüent de l'economia, acompanyades d'un gran xoc cultural a causa de la combinació d'immigració i emigració, van provocar una gran desertització en una zona de contacte i transició entre Catalunya i Aragó, tot sensibilitzant una frontera que mai no havia existit i que avui té la seua expressió en els grans embassaments de Canelles i Santa Anna. Seixanta anys després de la posada en funcionament de la presa i central de Canelles (1959) és el moment d'emprendre un debat sobre els costos i/o beneficis materials, culturals, estratègics i, sobretot, humans que la creació d'aqueixes megainfraestructures va representar