Percepción y presencia del cuerpo en la sociedad de la pantalla. Propuestas de Escenarios para Danza en Dispositivo Móvil

[ES] La presente investigación propone que, tras la ya incuestionable incidencia de los nuevos medios en la cultura y en nuestro pensamiento (a partir del reordenamiento del mundo en formas compatibles con el protocolo del ciberespacio que les es propio), resulta evidente un cambio en la percepción del tiempo y del espacio que modifica a su vez y de manera directa la percepción y el concepto de la presencia del cuerpo y por lo tanto la naturaleza de la danza escénica. Para acercarnos a tal afirmación, se generó un dispositivo hipermediático capaz de reunir diferentes naturalezas (o escalas) de presencia del cuerpo (en video, por transmisión en tiempo real y con realidad aumentada) como detonador general para la exploración de los vínculos que se establecen entre 'percibir presente' a alguien y los sentidos utilizados, cuestionando con esto al cuerpo físico como soporte básico de la danza en la sociedad de la pantalla y encontrando con esto nuevas posibilidades para esta a partir del desplazamiento de lo que se entiende por escenario. El dispositivo fue utilizado en seis diferentes residencias de investigación en países como Guatemala, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica, México y España, logrando la participación de bailarines y creadores de estos territorios, a los que se sumaron participantes de Venezuela y Argentina. La diversidad de posibilidades tecnológicas y la evolución del propio dispositivo en cada una de las residencias permitió un continuo desplazamiento en los métodos utilizados, presentándose como una investigación de diseño metodológico emergente, bajo el paradigma cualitativo y con una metodología general hermenéutica-interpretativa, que se amplía y expande según las necesidades de cada práctica de investigación, logrando articularse también dentro del modelo participativo al poner de manifiesto el conocimiento experiencial y abriendo la puerta a la Investigación artística, desde la perspectiva performativa en la que es el cuerpo de la misma investigadora el que es puesto en relación con el dispositivo y sus implicaciones. Tras dichas prácticas de investigación, se asume entonces que sí existen modificaciones perceptuales a partir de las cuales el entendimiento del cuerpo ha sido descolocado al pensarse como carne pero también como pixel, apareciendo la sociedad de la pantalla como capaz de contener una -no tan 'nueva'- corporalidad, a partir de dispositivos que se presentan como los 'nuevos' escenarios en lo que puede resultar una 'nueva' normalidad (o no) para la danza.[CA] La present investigació proposa que, després de la ja inqüestionable incidència dels nous mitjans en la cultura i en el nostre pensament (a partir del reordenament del món en formes compatibles amb el protocol del ciberespai que els és propi), resulta evident un canvi en la percepció del temps i de l'espai que modifica al seu torn i de manera directa la percepció i el concepte de la presència del cos i per tant la naturalesa de la dansa escènica. Per a acostar-nos a tal afirmació, es va generar un dispositiu hipermediàtic capaç de reunir diferents naturaleses (o escales) de presència del cos (en vídeo, per transmissió en temps real i amb realitat augmentada) com a detonador general per a l'exploració dels vincles que s'estableixen entre 'percebre present' a algú i els sentits utilitzats, qüestionant amb això al cos físic com a suport bàsic de la dansa en la societat de la pantalla i trobant amb això noves possibilitats per a aquesta a partir del desplaçament del que s'entén per escenari. El dispositiu va ser utilitzat en sis diferents residències d'investigació en països com Guatemala, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica, Mèxic i Espanya, aconseguint la participació de ballarins i creadors d'aquests territoris, als quals es van sumar participants de Veneçuela i l'Argentina. La diversitat de possibilitats tecnològiques i l'evolució del mateix dispositiu en cadascuna de les residències va permetre un continu desplaçament en els mètodes utilitzats, presentant-se com una investigació de disseny metodològic emergent, sota el paradigma qualitatiu i amb una metodologia general hermenèutica-interpretativa, que s'amplia i expandeix segons les necessitats de cada pràctica d'investigació, aconseguint articular-se també dins del model participatiu en posar de manifest el coneixement experiencial i obrint la porta a la investigació artística, des de la perspectiva performativa en la qual és el cos de la mateixa investigadora el que és posat en relació amb el dispositiu i les seues implicacions. Després d'aquestes pràctiques d'investigació, s'assumeix llavors que sí existeixen modificacions perceptives a partir de les quals l'enteniment del cos ha sigut descol·locat en pensar-se com a carn però també com a píxel, apareixent la societat de la pantalla com a capaç de contenir una -no tan 'nova'- corporalitat, a partir de dispositius que es presenten com els 'nous' escenaris, en el que pot resultar una 'nova' normalitat (o no) per a la dansa.[EN] This research proposes that after the unquestionable incidence of new media in culture and thought (with the reordering of the world in ways that are compatible with the appropriate cyberspace protocol), there is an evident change in the perception of time and space which in turn directly modifies the perception and concept of the presence of the body and, therefore, the nature of scenic dance. To approach said statement a hyper-media device was created, capable of reuniting different natures (or scales) of the presence of the body (in video, in real-time transmission and with augmented reality) as the general trigger for the exploitation of the links established between 'perceiving the presence' of someone and the senses involved, which questions the physical body as basic support of the dance in the screen society. This allows new possibilities for the dance with the displacement of what is considered a stage. The device was used in six different research residences in countries like Guatemala, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica, Mexico and Spain, achieving the participation of dancers and creators from these territories, with the added participation of people from Venezuela and Argentina. The diversity of technological possibilities and the evolution of the device itself in each of the residences allowed a continuous displacement in the methods used, presenting itself as a research of emerging methodological design under the qualitative paradigm, and with a general hermeneutic-interpretative methodology that increases and expands according to the needs of each research practice, thus managing to also assemble within the participative model by evidencing the experiential knowledge and opening the way to the artistic research from a performative perspective, in which the body of the researcher is the one related to the device and its implications. After said research practices, it is therefore assumed that there are perceptual modifications from which the understanding of the body has been confused due to its conception as flesh but also as pixels, appearing before the screen society as capable of containing a -not so 'new'- corporeality with the use of devices that are presents as the 'new' stages, which can result in a 'new' normality (or not) for the dance.Piñan Elizondo, AL. (2020). Percepción y presencia del cuerpo en la sociedad de la pantalla. Propuestas de Escenarios para Danza en Dispositivo Móvil [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/149387TESI