Efecto de la aplicación de ácido giberélico para retrasar la maduración del caqui en la latencia de las yemas y su influencia sobre el tamaño final del fruto. Técnicas para mejorarlo

[ES] La utilización de ácido giberélico al inicio del cambio de color retrasa la maduración del fruto del caqui y consigue posponer su recolección, lo que se utiliza como estrategia comercial para ordenar la comercialización del mismo. Aunque la concentración saturante de esta materia se estableció en 30 mg·l -1 , en la práctica se utilizan 50 mg·l -1 , y, además se repite la aplicación hasta 4 ó 5 veces con el fin de conseguir el máximo retraso posible en la recolección del fruto. Pero, el tratamiento, por una parte, y, el retraso de la cosecha por otra, retardan la caída de hojas, y la entrada en latencia de las yemas, las cuales en primavera brotan sin completar su maduración, y desarrollan, por tanto, frutos que no alcanzan el tamaño adecuado. El efecto de los tratamientos sobre la latencia se desconoce, y ello, se aborda en este Trabajo Final de Grado, con el fin de conocer la razón del desarrollo deficiente de las flores y frutos. Para ello, se estudia el efecto comparado de ambas concentraciones de AG, y su acción sobre el avance hormonal de las yemas y el consumo de reservas de carbohidratos almacenados en la corteza de las ramas próxima a las yemas. Por otra parte, y dado que la aplicación de auxinas de síntesis al inicio de la fase lineal de crecimiento aumentan el tamaño final del fruto en el caqui, la utilización del ácido 3,5,6 – tricloro – 2 – piridiloxiacético (3,5,6 – TPA) y la realización del rayado se presentan como técnicas que podrían ser de utilidad para restituir la pérdida del tamaño del fruto, derivada de las aplicaciones de ácido giberélico en otoño y del retraso en la recolección, aspecto que también se aborda en este trabajo. Nuestros resultados concluyen que i) la aplicación de 30 mg·l -1 retrasa con la misma intensidad que 50 mg·l -1 la coloración del caqui ‘Rojo Brillante’, pero con un menor grado de afección de la latencia y, por tanto, de la brotación y desarrollo inicial del fruto, y ii) la aplicación de 15 mg·l -1 de la auxina de síntesis 3,5,6-TPA aumentó el tamaño final del fruto hasta valores similares a los del control sin tratar y sin retrasar la recolección.[EN] Gibberellic acid (AG) applied at the beginning of fruit colour change significantly delays fruit ripening and harvest date of persimmon, thus increasing growers returns. However, although GA shows a saturating effect for 30 mg·l -1 , growers apply 50 mg·l -1 and repeat the application by three in order to delay harvesting as long as possible. However, leaf also delays the senescence process and abscission, and, hence, the onset of dormancy is significantly delayed. Consequently, buds do not accumulate chilling enough for an appropriated sprout and flower development, and, finally, fruit size is dramatically reduced. The effect of this kind of treatments on dormancy remains unknown, and it is addressed in this Final Degree Project in order to know the reason for the deficient development of flowers and fruits. The comparative effect of both concentrations of GA, and their effect on the time-course of the hormonal content and carbohydrate consumption along the bud dormancy was studied with this purpose. Besides, since the application of some synthetic auxins has been proved to increase final fruit size when applied at the onset of fruit growth, 3,5,6 - trichloro - 2 – pyridyloxyacetic acid (3,5,6 - TPA) was used to improve fruit development to overcome the depressive effect of AG when applied to delay fruit ripening. Our results conclude that i) the application of 30 mg·l -1 delays fruit ripening of ‘Rojo Brillante’ persimmon with the same intensity as 50 mg·l -1 , and with a lower negative effect on bud dormancy, allowing a better sprouting and fruit development, and ii) the application of 15 mg·l -1 of 3,5,6-TPA significantly increased final fruit size up to similar values to those of the untreated and not delayed harvesting tress.[CA] La utilització d'àcid giberèlic a l'inici del canvi de color retarda la maduració del fruit del caqui i aconsegueix posposar la seua recol·lecció, la qual cosa s'utilitza com a estratègia comercial per a ordenar la comercialització del mateix. Encara que la concentració saturant d'esta matèria es va establir en 30 mg·l -1 , en la pràctica s'utilitzen 50 mg·l -1 , i, a més es repeteix l'aplicació fins a 4 o 5 vegades a fi d'aconseguir el màxim retard possible en la recol·lecció del fruit. Però, el tractament, d'una banda, i, el retard de la collita d'una altra, retarden la caiguda de fulls, i l'entrada en latència de les gemmes, les quals a la primavera brollen sense completar la seua maduració, i desenvolupen, per tant, fruits que no aconsegueixen la grandària adequada. L'efecte dels tractaments sobre la latència es desconeix, i això, s'aborda en aquest Treball Final de Grau, a fi de conèixer la raó del desenvolupament deficient de les flors i fruits. Per a això, s'estudia l'efecte comparat d'ambdues concentracions d'AG, i la seua acció sobre l'avanç hormonal de les gemmes i el consum de reserves de carbohidrats emmagatzemats en la corfa de les branques pròxima a les gemmes. D'altra banda, i atès que l'aplicació d'auxines de síntesis a l'inici de la fase lineal de creixement augmenten la grandària final del fruit en el caqui, la utilització de l'àcid 3,5,6 – tricloro – 2 – piridiloxiacétic (3,5,6 – TPA) i la realització del ratllat es presenten com a tècniques que podrien ser d'utilitat per a restituir la pèrdua de la grandària del fruit, derivada de les aplicacions d'àcid giberélic a la tardor i del retard en la recol·lecció, aspecte que també s'aborda en aquest treball. Els nostres resultats conclouen que i) l'aplicació de 30 mg·l-1 retarda amb la mateixa intensitat que 50 mg·l-1 la coloració del caqui ‘Roig Brillant’, però amb un menor grau d'afecció de la latència i, per tant, de la brotació i desenvolupament inicial del fruit, i ii) l'aplicació de 15 mg·l-1 de l'auxina de síntesi 3,5,6-TPA va augmentar la grandària final del fruit fins a valors similars als del control sense tractar i sense retardar la recol·lecció.Martínez Masiá, M. (2018). Efecto de la aplicación de ácido giberélico para retrasar la maduración del caqui en la latencia de las yemas y su influencia sobre el tamaño final del fruto. Técnicas para mejorarlo. http://hdl.handle.net/10251/114871TFG