Paisatges emocionals i identitats polaritzades en la Catalunya del procés

Un dels fets que caracteritzen aquests darrers anys de conflicte a Catalunya és la proliferació al carrer d'elements visuals que traspuen la confrontació amb l'estat com banderes, missatges en forma de pancarta o pintats als murs, llaços grocs... Més enllà del valor simbòlic d’aquests elements visuals, una orientació teòrica posthumanista sobre aquest activisme social en espais públics ens duu a aplicar una perspectiva postantropocèntrica, no dual i relacional. D’aquesta manera, sense manllevar la importància que té el discurs, la significació i l’estructura, hom focalitza la seva atenció en els afectes, les intensitats i a l’esdeveniment en el sentit deleuzià del terme (event). La unitat d’anàlisi no són els elements visuals o les persones sinó els assemblatges, els camps relacionals en els quals emergeixen afectes, sentiments i emocions. L’espai i els elements que el conformen no s’entén només com quelcom desencaixat del subjecte sinó que en termes d’emplacement se’l considera dins de la interrelació sensorial i co-constitutiva de cos, ment i medi. Els elements visuals en els quals centraré la meva presentació són co-participants de la vida social i contribueixen poderosament a la generació d’atmosferes afectives que són al capdavall centrals per entendre l’emoscape o paisatge emocional en aquests anys de conflicte i amb això la formació de les identitats polaritzades pròpies del procés.Peer reviewe