Alteracions i canvis que afecten la conservació de la biodiversitat de l’estanho de Vilac (Val d’Aran)

E. Carrillo, J. Ninot, T. Buchaca and M. Ventura. Blanes, LIFE+ LIMNOPIRINEUS Technical OfficeL’Estanho de Vilac està situat en una petita conca endorreica a la Val d’Aran (Catalunya) a 1.640 m d’altitud. En origen era un estanyol de nivell fluctuant, però per interessos ramaders va ser recrescut amb una aportació externa d’aigua. En els últims anys, amb la modificació del fons i el continu augment del volum d’aigua acumulada, s’ha utilitzat també per a la pesca de truites. Com a resultat d’aquestes modificacions, hi ha hagut una alteració notable del sistema que posa en perill la conservació de diverses espècies d’amfibis, especialment Alytes obstetricans i Rana temporaria, i de Luronium natans, planta aquàtica que té en l’Estanho l’única localitat pirinenca. Totes tres són espècies protegides a nivell europeu per la Directiva Hàbitats. L’objectiu d’aquest treball és documentar la millora de l’estat de conservació d’aquestes espècies i l’ecosistema en el seu conjunt. Per a això s’ha efectuat un estudi del cicle hidrològic calculant el balanç hídric de la conca i s’han seguit els canvis de nivell ocasionats en alterar el flux d’entrada d’aigua artificial, i s’ha fet l’estudi de la variabilitat del cicle de nutrients i de la biodiversitat aquàtica, en especial dels organismes indicadors. Els resultats mostren que l’Estanho és un estanyol de caràcter temporal que podria quedar sec algun temps durant el període estival, però on una aportació d’aigua per sobre dels valors de pèrdua naturals pot fer créixer de manera continuada el volum d’aigua que tindria sense alteracions externes. També es constata que la presència de truites ha alterat notablement la diversitat faunística de la massa d’aigua i això repercuteix així mateix en les poblacions d’amfibis. D’altra banda la presència d’un gran nombre de caps de bestiar equí provoca l’eutrofització de l’aigua, així com la pertorbació de la població de Luronium natans i de la integritat del substrat on creix. Aquesta població també es veu afectada per l’entrada a la llacuna de Potamogeton berchtoldii, macròfit propi d’aigües permanents i comú en els llacs alpins. Dins de les accions efectuades per revertir l’ecosistema cap a un estat més natural s’inclouen l’extracció de totes les truites i la instal·lació d’un nou abeurador amb regulació de l’entrada d’aigua. L’eliminació de les truites ha portat a una ràpida recuperació dels macroinvertebrats litorals i dels amfibis. Per la seva banda, el descens del nivell de l’aigua, provocat per la disminució del cabal d’aportació externa, ha modificat l’extensió de la població de Luronium natans. S’ha dut a terme un monitoratge d’aquesta població en les dues zones que ocupa: a la zona on la planta creix arrelada en el fons submergit amb les fulles flotants a la superfície de l’aigua i a la zona marginal de l’estanyol on la planta creix amb formes amfíbies que queden exposades a l’aire. El descens de nivell de l’aigua ha ocasionat un augment de la densitat de la subpoblació amfíbia, però aquesta també s’ha vist alterada per la presència de bestiar que deteriora els marges de l’estanyol. La subpoblació aquàtica s’ha mantingut, tot i que té una baixa vitalitat. Sempre s’han observat plantes en estat vegetatiu i únicament s’ha vist floració simultània de múltiples individus l’any 2019. Sobre la base d’aquests resultats proposem que es reconegui en l’Estanho l’existència dels hàbitats d’interès comunitari (HIC) 3150 i 3130 relacionats amb la massa d’aigua i amb les dues subpoblacions de Luronium natans.Peer reviewe