Avaluació a curt termini de la replantació de Posidonia oceanica de la badia de Pollença (Mallorca)

Memòria del Treball Final de Grau.-- Cotutor:Conxi Rodríguez Prieto[CA] Les constants pertorbacions humanes sobre les praderies marines de Posidonia oceanica, sent tant físiques com químiques, són la causa de la seva progressiva pèrdua provocant una elevada repercussió sobre la biodiversitat marina i la pèrdua de funcions crítiques per les zones costaneres. Des de 1970 s’ha intentat reintroduir aquesta espècie mitjançant la formació de noves praderies usant diferents mètodes de replantació. Tot i ser una tècnica cara, el balanç econòmic segueix sent positiu a causa de l’elevada relació entre la vida marina i la humana. Les tècniques usades estan sent millorades dia a dia, per això es necessita una investigació continua per conèixer la dinàmica de la seva formació per tal d’optimitzar-les. L’estudi realitzat a la Badia de Pollença (Mallorca) forma part del projecte “Bosque Marino de Red Eléctrica Española” el qual té com a objectiu la restauració d’aquest hàbitat a gran escala (2 hectàrees), impulsar la conservació de la diversitat biològica d’espècies essencials i fomentar la investigació i noves tecnologies. En aquest treball s’ha estudiat l’eficiència de les diferents tècniques usades, les característiques del medi implicades en la regeneració de l’ecosistema, així com el desenvolupament i supervivència dels fragments replantats i l’efecte que es produeix sobre les espècies de macròfits ja presents en l’hàbitat seleccionat. A curt termini (10-16 mesos) s’ha observat una alta taxa de supervivència dels fragments, la qual es troba entre el 99,9% i el 96,8%. El desenvolupament s’ha estudiat a partir de la formació i canvi de morfologia dels feixos, tant apicals com verticals, els quals mostren una disminució del 30,78% dels totals. Tot i haver-hi un augment del 3,11% de feixos apicals, aquest es veu afectat per la disminució del 52,46% dels verticals. Posant en manifest la necessitat de colonització del sol i formació de noves arrels abans de la colonització de l’espai vertical com es reflecteix en la distribució dels feixos de les diferents zones, ja que no totes es plantaren a la vegada. La presència de Posidonia oceanica disminueix la diversitat β de macròfits marins en els seus primers estadis de desenvolupament, on diferents espècies es veuen més pertorbades que altres. Tot i això, també s’hi poden introduir accidentalment espècies que es troben epífites en el material usat, el qual mostra la necessitat de controlar-lo per tal de mantenir les espècies invasores allunyades.[ES] Las constantes perturbaciones humanas sobre las praderías marinas de Posidonia oceanica, siendo estas tanto físicas como químicas, son la causa de su una progresiva pérdida, causando una elevada repercusión sobre la biodiversidad marina y la perdida de funciones críticas para las zonas costeras. Des de 1970 se ha intentado reintroducir esta especie mediante la formación de nuevas praderías empleando distintos métodos de replantación. Aunque sea una técnica cara, el balance económico sigue siendo positivo debido a la elevada relación que existe entre la vida marina y la humana. Las técnicas usadas están siendo mejoradas día a día, por eso es necesario una investigación continua para conocer la dinámica de su formación para optimizar las técnicas. El estudio realizado en la Bahía de Pollença (Mallorca) es parte del proyecto “Bosque Marino de Red Eléctrica Española” que tiene como objetivo la restauración de este hábitat a grande escala (2 hectáreas), impulsar la conservación de la diversidad biológica de especies esenciales, además de fomentar la investigación y las nuevas técnicas. En este trabajo se ha estudiado la eficiencia de las diferentes técnicas usadas, las características del medio implicadas en la regeneración del ecosistema, así como el desarrollo y la supervivencia de los fragmentos replantados y el efecto que se produce sobre las especies de macrocitos ya presentes en el hábitat seleccionado. A corto plazo (10-16 meses) se ha observado un alto índice de supervivencia de los fragmentos, encontrándose entre el 99,9% y el 96,8%. El desarrollo se estudió a partir de la formación y cambio de morfología de los haces, tanto apicales como verticales, los cuales muestran una disminución del 30,78% del total. Aunque haya habido un incremento del 3,11% de haces apicales, este se ve afectado por la disminución del 52,45% de los verticales. Demostrando la necesidad de colonizar el suelo y la formación de nuevas raíces antes de empezar una colonización del espacio vertical como se observa en la distribución de los haces de las diferentes zonas, ya que no todas se plantaron a la vez. La presencia de Posidonia oceanica disminuye la diversidad β de macrófitos marinos en sus primeros estadios de desarrollo, donde diferentes especies se encuentran más perturbadas que otras. Aunque accidentalmente también se pueden introducir especies que se encuentren epífitas en el material usado, mostrando la necesidad de controlar lo para mantener las especies invasores alejadas.[EN] The constant human disturbances on the marine meadowns of Posidonia oceanica, being these physical and chemical, are the cause of a progressive loss that is causing a high impact on marine biodiversity and the loss of critical functions for coastal areas. Since the 1970, attempts have been made to reintroduce this species through the formation of new meadowns using different replanting methods. Although it is an expensive technique, the economic balance is still positive due to the high relationship that exist between marine and human life. The techniques used are being improved day by day, so continuous research is necessary to know the dynamics of their formation to optimize them. The study carried out in Bay of Pollença (Mallorca) is part of the “Bosque Marino de Red Eléctrica Española” project, which aims to restore this habitat on a large scale (2 hectares), to promote the conservation on the biological diversity of essential species and encourage research and new techniques. This work has studied the efficiency of the different techniques used, the characteristics of the environament involved in the regeneration of the ecosysteme, as well as the development and survival of the replanted material and the effect that occurs on the species of macrocytes already present in the selected habitat. In the short term (10-16 months), a high fragment survival rate has been observed, being between 99,9% and 96,8%. The development was studied from the formation and change of morphology of the bundles both apical and vertical, which show a decrease of 30,78% of the total. Although there has been a 3,11% increase in apical bundles, this is affected by a 52,45% decrease in vertical ones. Proving the need to colonize the soil and the formation of new roots before beginning a colonization of the vertical space as observed in distribution of the bundles of the different zones, since not all were planted at the same time. The presence of Posidonia oceanica decrease the diversity β of marine macrophytes in their early stages of development, where different species are more disturbed than others. Although accidentally epiphytic species can also be introduced through the material used, showing the need to control it to keep invasive species away