La mala consciència de l'èxit. Apunts sobre la Viena moderna i l'estètica de Theodor W. Adorno

El presente artículo pretende examinar cómo algunas de las premisas establecidas en la Dialéctica de la ilustración, y desarrolladas por Theodor W. Adorno en su posterior teoría estética, hunden sus raíces en el panorama cultural del fin de siècle vienés. Se mostrará cómo la ruptura entre el arte de vanguardia y el gusto del público, convertido en consumidor, había sido ya expresada por el escritor satírico Karl Kraus, así como por el arquitecto Adolf Loos y los compositores de la Segunda Escuela de Viena. La paradoja que reside en la realización de un arte dirigido a un público que debe rechazarlo y la consecuente «mala conciencia» ante el éxito del artista moderno, quiere ser el núcleo argumental de este artículo.This paper tries to analyse how some ideas presented in Dialectic of Enlightenment and later developed in Theodor W. Adorno’s aesthetic theory find their roots in the cultural atmosphere of the viennese fin de siècle. The conflicts between avant-garde art and the tastes of the general audience (conceived as a mass of consumers) had been already pointed out by the satiric writer Karl Kraus, the architect Adolf Loos and the composers of the Second Viennese School. The paper explores the paradoxical aspect of an artistic production created for an audience that should reject it, and discusses the modern artists’ «feeling of guilt» when faced with success.Aquest article pretén examinar com algunes de les premisses establertes en la Dialécticade la il · lustració, i desenvolupades per Theodor W. Adorno en la seva posterior teoria estètica, enfonsen les seves arrels en el panorama cultural del cap de siècle vienès. Es mostrarà com la ruptura entre l'art d'avantguarda i el gust del públic, convertit en consumidor, havia estat ja expressada per l'escriptor satíric Karl Kraus, així com per l'arquitecte Adolf Loos i els compositors de la Segona Escola de Viena. La paradoxa que resideix en la realització d'un art dirigit a un públic que ha rebutjar i la conseqüent «mala consciència» davant l'èxit de l'artista modern, vol ser el nucli argumental d'aquest article