L’efectivitat de les mesures de recolzament a l’arrendament d’habitatge habitual sota la COVID-19

La declaració de l’estat d’alarma pel Real Decret 463/2020 (RD 463/2020, de 14 de marzo), per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, ha paralitzat gran part de l’activitat econòmica i el teixit productiu ocasionant un impacte directe en l’economia familiar, comportant a les llars importants pèrdues de rendes. La manca o disminució dels ingressos familiars ha originat situacions de vulnerabilitat, davant la incapacitat de fer front a les despeses corrents generant un sobreendeutament passiu: alimentació, assegurances, vestit, transport, higiene, hipoteques, rendes... Les conseqüències són greus, en particular pel que fa referència a l’habitatge, tenint en compte que la manca de pagament de les rendes, en el cas de l’arrendament, comporten l’inici d’un procediment de desnonament. La Constitució Española reconeix l’habitatge com un dret fonamental de les persones. Per tant, cal que els poders públics protegeixin de manera activa aquest dret. Més encara quan l’habitatge habitual s’ha convertit en “lloc obligatori de confinament”. Davant la precarietat que genera la situació actual, el Govern s’ha vist obligat, seguint el precedent d’altres països, i a instàncies i requeriments de la societat, a adoptar mesures específiques per a la protecció d’aquells que han quedat en situació de vulnerabilitat, precisament per les conseqüències de la declaració de l’estat d’alarma