Sobre els serveis socials i les residències de gent gran

Quan encara no ens havíem recuperat del daltabaix que va suposar la crisi del 2008, ens hem trobat immersos en una nova crisi que es presenta com a “epidèmia de salut” però que arrossega inevitablement una estela de conseqüències de molt variada naturalesa. Val a dir que la dicotomia entre protegir les persones o l’economia ha marcat la diferència respecte a l’anterior crisi. Però també hi ha qui diu que, amb l’aturada de l’economia, aquesta vegada “no s’ha perdut riquesa, sinó renda” la qual cosa, a la majoria de la població, no ens consola gens. No entraré a descriure (perquè ja es fa en altres textos d’aquest document) com, a causa de la nefasta gestió de la crisi del 2008, les desigualtats van augmentar de forma extraordinària, especialment per determinats grups de població vulnerable1. Ara cal suposar que, segons com es gestioni la crisi econòmica que vindrà, el nombre de persones amb major risc de passar a una situació de pobresa relativa o severa es consolidarà i fins i tot augmentarà. Per tant, hi havia persones pobres o precàries precovid i, previsiblement, n’hi haurà moltes més postcovid