El peregrinatge a S. Jaume i Catalunya segons la documentació municipal (s. XIV-XVI)

L'activitat del municipi medieval, igual com qualsevol altra administració o corporació, va generar una documentació pròpia i característica que, a Catalunya, hem tingut la sort de conservar, amb un caràcter serial, des de finals del s. XIII. Aquesta documentació, a imatge de la institució de la qual emanava, va evolucionar al llarg dels segles baixmedievals i, al final del s. XV ja presentava una varietat, riquesa i complexitat notables. Especialment interessants resulten determinades sèries de registres que custodien els arxius locals del Principat. Concretament, destacaquen els llibres de consells, de crides, d'ordinacions, de comptes, d'ordres de pagament, de rebuts, de notaments del racional i de dietaris. I a partir d'aquestes fonts poden estudiar-se perfectarnent, no solament el govern i la hisenda municipals, sinó també multitud d'altres aspectes relacionats amb la vida urbana a finals de l'Edat Mitjana i durant l'època moderna. Un d'aquests camps és l'assistència material i espiritual a la població, objecte d'una atenció creixent per part de les autoritats locals des de començaments del s. XIV. Diverses són les raons que expliquen aquest progressiu interès dels regidors: en primer lloc, la consolidació mateix de la institució municipal, una de les comeses de la qual fou vetllar pel benestar material i espiritual de la població; en segon lloc, el seguit de desastres (caresties, guerres, epidèmies, terratrèmols...) que va patir Catalunya durant els darrers segles de l'Edat Mitjana; i, finalment, la necessitat de controlar les pràctiques expiatòries col·lectives, veritables vàlvules d'escapament per a la pressió social. Gràcies a l'existència de totes aquestes circumstàncies, així com a l'esmentada riquesa de les fonts conservades en els arxius locals, aquesta comunicació pot contribuir a enriquir el quadre esbossat en el present congrés sobre el pelegrinatge, en general, i sobre la devoció a Sant Jaurne, en particular, a Catalunya durant l'època medieval i moderna. Concretament, a la llum de la recerca de l'autor, quatre són les principals aportacions que poden fer-se des de l'observatori de la documentació local: en primer lloc, proporcionar notícies sobre l'assistència prestada pels regidors a viatgers i pelegrins de pas per les ciutats i viles catalanes; en segon lloc, indicar quins foren els centres de culte diguem-ne «oficials» dels diferents consistoris, lloc d'aturada més que probable dins delllarg camí cap a Sant Jaume; en tercer lloc, donar fe de l'extraordinaria puixança experimentada per un d'aquests centres, el monestir de Montserrat, a l'esguard de la devoció que li professaren un gran nombre de corporacions locals; i, finalment, oferir un recull de notícies deis pelegrins que les autoritats municipals catalanes mateix enviaren a Sant Jaume per sol·licitar a l'Apòstol la salvaguarda de llurs respectives poblacions.Peer reviewe