Entre el reclam de les terres islàmiques i l'escapada septentrional: la institucionalització de la por a les fugues d'esclaus a la Catalunya tardomedieval

Dintre de les Actes del Col.loqui Internacional celebrat a Barcelona, del 27 al 29 de maig de 1999.El desig de fuga és, probablement, un dels instints més bàsics per intentar escapar de qualsevol mena de servitud o per intentar recuperar la llibertat perduda. Pero, encara que la fuga pugui considerar-se una opció universal, a la Baixa Edat Mitjana, a la Mediterrania occidental, on l'esclavitud fou un fenomen de caràcter sobretot urbà i particularment rellevant als principals ports i ciutats mercantils, la viabilitat d'aquest arriscat camí d'alliberament individual no fou pas a tot arreu equiparable i, per tant, el perill de fuga deis esclaus tampoc no desperta pas, arreu, el mateix grau de preocupació social. Tant la Guarda d'Esclaus del General de Catalunya -una institució que, a hores d'ara, és prou coneguda- com aquestes altres iniciatives locals són el millor testimoni per il·lustrar fins a quin punt les fugues d'esclaus preocuparen la societat catalana i fins a quin punt aixo fou degut als condicionaments que hem esmentat. Per aixo, el meu principal objectiu no és tant donar-les a coneixer com mostrar per que, a Catalunya, el fenomen de les fugues hi tingué un impacte particular; quin fou el parentiu entre aquests precedents barcelonins i perpinyanesos i la Guarda del General; i quan nasqué aquesta preocupació per la prevenció de les fugues d'esclaus.Peer reviewe