Esclaus i esclaves a la Barcelona baixmedieval: de la globalització a la localització

Com bona part de les ciutats de l’entorn mediterrani, l’esclavitud va ser un fenomen comú i normalitzat a la Barcelona medieval. Durant els segles XIV i XV, el nombre d’esclaus i esclaves que hi habitaren augmentà considerablement, fins constituir, durant el primer quart del Quatre-cents, prop del 10% del total de la població de la ciutat. Llengües, cultures i fisonomies diverses; ritus religiosos de tot tipus; costums i cosmovisions diferents.... són alguns dels elements que donaren forma a una ciutat on la globalització localitzada fou un dels seus signes d’identificació. Sense descuidar la presència d’altres col·lectius que també dotaren a Barcelona d’aquesta diversitat, com els mercaders, en aquesta intervenció l'autor se centra especialment en el cas de les persones esclavitzades per constituir el grup de població amb una alteritat més marcada, però també per ser el numèricament més significatiu.Peer reviewe