Economia i societat dels pobles ibèrics de l’àrea catalana a través de l’estudi dels conjunts ceràmics (segles VI-II aC)

Aquesta Tesi neix essencialment de la voluntat d’obtenir el màxim potencial informatiu possible de l’estudi del mobiliari ceràmic, sens dubte un dels elements de cultura material més abundant en el context de l’arqueologia protohistòrica. En efecte, un sol jaciment pot proporcionar conjunts conformats per desenes de milers de fragments ceràmics. En paral·lel hi ha la intenció de reforçar, amb el nostre cas d’estudi particular relatiu al mobiliari ceràmic d’època ibèrica, una determinada concepció general de l’anàlisi arqueològic de la cultura material. És per aquesta raó que, d’entrada, la nostra proposta pretén anar més enllà dels àmbits més habituals d’anàlisi del material ceràmic, això és, l’obtenció de cronologia i la definició de tipologies crono-culturals. En aquest treball, doncs, prioritzem una aproximació al mobiliari ceràmic que ens permeti contrastar o plantejar hipòtesis sobre aspectes estructurals de les societats que han fabricat i/o utilitzat aquesta mena d’artefactes. Volem incidir a través del mobiliari ceràmic en totes aquelles qüestions relatives a l’organització socio-política i estratègies econòmiques de les poblacions estudiades. En aquest treball això es desenvolupa sobre la base d’aquelles premisses conceptuals de les ciències socials que assenyalen que la gran majoria dels objectes produïts i consumits per una comunitat són un reflex material dels diferents sistemes socio-econòmics i, anant més enllà, de les diferents formes de vida. El marc teòric d’aquest treball té implicacions metodològiques, que es tradueixen en l’aplicació de dos estratègies bàsiques en la manera de processar la documentació de base: l’avaluació dels conjunts ceràmics a partir de grups funcionals i el desenvolupament sistemàtic d’aproximacions quantitatives. Un cop efectuada la presentació de la base documental jaciment a jaciment, la part final del treball es dedicarà a l’anàlisi comparativa, creuant el conjunt de dades dels 28 assentaments considerats. A través d’aquesta anàlisi es pretén caracteritzar el comportament socials, econòmic i cultural de les comunitats ibèriques objecte d’aquest d’estudi ceramològic a partir de l’anàlisi del material ceràmic. Es procedeix dividint aquesta anàlisi comparada en dos grans blocs. En una primera part ens centrarem en les ceràmiques de producció i distribució estrictament local. En un segon bloc es desplegarà tot el relatiu a les ceràmiques d’importació, fabricades i en bona mesura distribuïdes per poblacions no ibèriques, la gran majoria des de centres ubicats fora del territori ibèric (tots, en realitat, excepte les produccions dels nuclis grecs occidentals d’Emporion i Rhode). Per concloure, es reivindica el fet que el conjunt d’hipòtesi plantejades en aquests darrers apartats es regeixen pel propòsit, anunciat a l’apartat introductori, de reforçar una perspectiva materialista i instrumental de l’anàlisi i interpretació de la cultura material