Ecología del jabalí (Sus scrofa) en ambientes mediterráneos

El senglar (Sus scrofa) és un ungulat omnívor summament adaptable, generalista pel que fa al tipus d’hàbitat i de recursos tròfics. Les seves poblacions estan augmentant de manera generalitzada a Europa, especialment en les darreres dècades, probablement per la conjunció de causes biològiques de l’espècie, ambientals i antròpiques. Amb l’augment de les seves poblacions també s’han incrementat els danys a l’agricultura, les col·lisions amb vehicles i la probabilitat de transmissió de malalties com la pesta porcina africana i clàssica, la brucel·losi, la tuberculosi, la salmonel·losi i la malaltia d’Aujeszky. Per a la gestió correcta de l’espècie cal disposar de dades demogràfiques, de la seva distribució i de l’ecologia espacial fiables i precises. Aquestes dades, escasses encara, permetran orientar les estratègies de gestió encaminades a disminuir-ne les poblacions, així com a dissuadir els senglars per evitar conflictes. En aquesta tesi s’ha estudiat la viabilitat del trampeig fotogràfic per estimar l’abundància poblacional i els efectes que sobre aquestes estimacions té aplicar esquer a fi d’incrementar-ne l’efectivitat. També s’ha aprofundit en l’ecologia espacial dels senglars. Concretament, s’ha proposat una aproximació metodològica que facilita l’estandardització en les estimacions d’espais vitals. També s’han avaluat els patrons de l’ús de l’espai, així com els efectes de l’edat i del sexe sobre aquests patrons, i els factors d’hàbitat que els condicionen. L’hàbitat escollit per a la present tesi ha estat l’ambient mediterrani, atès que hi ha pocs estudis en l’àmbit de la península Ibèrica i també a escala mundial. Aquest ambient presenta una marcada heterogeneïtat espacial i estacional que condiciona la distribució i els moviments de la població de senglars. L’ús d’esquer va incrementar la precisió de les estimacions d’abundància obtingudes mitjançant trampeig fotogràfic. També va millorar substancialment la valoració de la mida mitjana de grup de senglars. Els resultats assenyalen que els índexs d’abundància relativa poden ser una bona aproximació a l’abundància poblacional. Respecte a l’estudi dels espais vitals i els patrons d’ús de l’espai, el resultat va ser que ni el sexe ni l’edat van tenir efecte en la mida dels espais vitals. Es van observar dos tipus d’espai vital, el majoritari, format per diversos centres d’activitat separats, i el minoritari, que forma una àrea compacta. La majoria de desplaçaments entre centres d’activitat es van donar principalment a l’hivern i a la primavera. A escala de població, els senglars van seleccionar hàbitats forestals, cultius, torrents i punts d’aigua. A més, aquesta selecció va ser estacionalment diferenciada: a la primavera i a l’estiu van seleccionar els camps de cereal, i a la tardor i a l’hivern van seleccionar els alzinars i les vinyes. La present tesi aporta informació necessària per facilitar la comparació entre treballs realitzats en altres zones, tant d’avaluació d’abundàncies a partir de trampeig fotogràfic com d’anàlisi dels espais vitals i, per tant, d’ús i selecció d’hàbitat. Aclarits els aspectes metodològics, s’aporten dades sobre l’abundància poblacional i l’ecologia espacial de l’espècie en un ambient mediterrani de muntanya. Les dades aportades facilitaran l’establiment de les zones i dels períodes de major conflicte potencial amb les activitats humanes, així com la possibilitat d’avaluar l’efectivitat de les mesures de gestió adoptades per minimitzar conflictes.El jabalí (Sus scrofa) es un ungulado omnívoro sumamente adaptable, generalista en cuanto al tipo de hábitat y recursos tróficos. Sus poblaciones están aumentando, especialmente en las últimas décadas, de manera generalizada en Europa, probablemente por la conjunción de causas biológicas de la especie, ambientales y antrópicas. Con el aumento de sus poblaciones también se han incrementado los daños a la agricultura, las colisiones con vehículos y la probabilidad de transmisión de enfermedades como la peste porcina africana y clásica, la brucelosis, la tuberculosis, la salmonelosis y la enfermedad de Aujeszky. Para la correcta gestión de la especie es necesario disponer de datos demográficos, de su distribución y de la ecología espacial fiables y precisos. Estos datos, escasos todavía, permitirán orientar las estrategias de gestión encaminadas a disminuir las poblaciones, así como a disuadir a los jabalíes para evitar conflictos. En esta tesis se ha estudiado la viabilidad del trampeo fotográfico para estimar la abundancia poblacional y los efectos que sobre estas estimaciones tiene aplicar cebo con objeto de incrementar su efectividad. También se ha profundizado en la ecología espacial de los jabalíes. Concretamente, se ha propuesto una aproximación metodológica que facilita la estandarización en las estimaciones de dominios vitales. También se han evaluado los patrones en el uso del espacio, así como los efectos de la edad y el sexo sobre estos, y los factores de hábitat que los condicionan. El hábitat escogido para la presente tesis ha sido el ambiente mediterráneo, debido a que existen pocos estudios en el ámbito de la península ibérica y también a escala mundial. Este ambiente presenta una marcada heterogeneidad espacial y estacional que condiciona la distribución y los movimientos de la población de jabalíes. El uso de cebo incrementó la precisión de las estimaciones de abundancia obtenidas mediante trampeo fotográfico. Además, mejoró sustancialmente la valoración del tamaño medio de grupo de jabalíes. Los resultados señalan que los índices de abundancia relativa pueden ser una buena aproximación a la abundancia poblacional. Respecto al estudio de los dominios vitales y los patrones de uso del espacio, el resultado fue que ni el sexo ni la edad tuvieron efecto en el tamaño de los dominios vitales. Se observaron dos patrones de dominio vital, el mayoritario, formado por varios centros de actividad disyuntos, y el minoritario, que forma un área compacta. La mayoría de los desplazamientos entre centros de actividad se dieron principalmente en invierno y primavera. A escala poblacional, los jabalíes seleccionaron hábitats forestales, cultivos, torrentes y puntos de agua. Además, esta selección fue estacionalmente diferenciada: en primavera y verano seleccionaron los campos de cereal, y en otoño e invierno seleccionaron los encinares y viñedos. La presente tesis aporta información necesaria para facilitar la comparación entre trabajos realizados en otras zonas, tanto de evaluación de abundancias a partir de trampeo fotográfico como de análisis de los dominios vitales y, por tanto, de uso y selección de hábitat. Clarificados los aspectos metodológicos, se aportan datos sobre el tamaño poblacional y la ecología espacial de la especie en un ambiente mediterráneo de montaña. Los datos aportados facilitarán el establecimiento de las zonas y periodos de mayor conflicto potencial con las actividades humanas, así como la posibilidad de evaluar la efectividad de las medidas de gestión adoptadas para minimizar conflictos.The wild boar (Sus scrofa) is a highly adaptable omnivorous ungulate, generalist in terms of habitat and trophic requirements. Their populations are increasing in a generalized way in Europe, especially in recent decades, probably due to the conjunction of biological, environmental and anthropic causes. With the increase of their populations, damage to agriculture, collisions with vehicles, and the probability of transmission of diseases such as African and classical swine fever, brucellosis, tuberculosis, salmonellosis and Aujeszky’s disease have also increased. For the correct management of the species it is necessary to have reliable and accurate demographic, distribution and space ecology data. These data, still scarce, will help guide management strategies aimed at reducing populations, as well as deterring wild boars to avoid conflicts. In this thesis, the viability of the camera trapping to estimate population abundance and the effects that bait has on these estimates in order to increase its effectiveness, has been studied. The work also focused on spatial ecology of wild boars. Specifically, a methodological approach has been proposed to home range estimate standardization. We also evaluated the space use patterns as well as the effects of age and sex on them, and the habitat factors that condition them. The habitat chosen for this thesis has been the Mediterranean environment, as there are few studies at the Iberian Peninsula level and also worldwide. This environment has a marked spatial and seasonal heterogeneity that determines the distribution and movements of the wild boar population. The use of bait increased the precision of abundance estimates obtained through camera trapping. In addition, the assessment of the average of wild boar group size was substantially improved. The results indicate that relative abundance indices can be a good approximation to population abundance. Regarding the study of home ranges and spatial use patterns, the result was that neither sex nor age had an effect on home range size. Two patterns of home ranges were observed, the predominant one, made up of several disjoint activity centers and the minor one, forming a compact area. Displacements between activity centers occurred mainly in winter and spring. On a population scale, wild boar selected forest habitats, crops, streams and water points. In addition, this selection was seasonally differentiated: in spring and summer they selected the cereal crops, and in autumn and winter they selected the oak forests and vineyard crops. This thesis provides necessary information to facilitate the comparison between work done in other areas, both for evaluating abundances from camera trapping, as well as for analysis of home ranges and, therefore, for habitat use and selection. After clarifying the methodological aspects, data are provided on the population size and spatial ecology of the species in a Mediterranean mountain environment. The data provided will facilitate the establishment of areas and periods of greatest potential conflict with human activities as well as the possibility of evaluating the effectiveness of management measures adopted to minimize conflicts