Dislèxia: L’eficàcia de la intervenció basada en la consciència fonològica

Aquelles persones que estan diagnosticades de dislèxia presenten més dificultats en el seu procés d’ensenyament i aprenentatge ja que la lectura és un mitjà per poder accedir als aprenentatges. Atesa la importància de realitzar una intervenció significativa i ajustada a les necessitats educatives d’aquests alumnes i el coneixement que es disposa actualment de l’eficàcia de treballar les habilitats fonològiques per fer front a aquesta adversitat, en aquest treball es duu a terme una revisió de la literatura científica en relació a la intervenció basada en la consciència fonològica en nens i nenes d’entre 6 i 12 anys que presenten dislèxia. Una vegada feta la cerca dels estudis, han estat validats 6, dels quals s’ha extret que els nens i nenes amb dislèxia que han realitzat les intervencions basades en la consciència fonològica (grups experimentals) en general obtenen millors resultats en lectura i comprensió lectora que no pas els nens i nenes que no han format part de la intervenció (grups controls). Els resultats es discuteixen d’acord amb la literatura vigent i es proposen implicacions pràctiques i futures recerques.Aquellas personas que están diagnosticadas de dislexia presentan más dificultades en su proceso de aprendizaje ya que la lectura es un medio para poder acceder a los aprendizajes. Dada la importancia de realizar una intervención significativa y ajustada a las necesidades educativas de estos alumnos y el conocimiento que de dispone actualmente de la eficacia de trabajar las habilidades fonológicas para hacer frente a esta adversidad, en este trabajo se realiza una revisión de la literatura científica en relación a la intervención basada en la conciencia fonológica en niños y niñas de entre 6 y 12 años que presentan dislexia. Una vez realizada la búsqueda de los estudios, han estado validados 6, de los cuales se ha extraído que los niños y niñas con dislexia que han realizado la intervención basadas en la conciencia fonológica (grupos experimentales) en general obtienen mejores resultados en la lectura y comprensión lectora que no los niños y niñas que no han formado parte de la intervención (grupos control). Los resultados se discuten de acuerdo con la literatura vigente y se proponen implicaciones prácticas y futuras recercas.Those people who are diagnosed with dyslexia have more difficulties in their process of learning because reading is a way to gain access to learning. Given the importance of making a meaningful intervention adapted to the educational needs of these students and the currently knowledge available on the effectiveness of working phonological skills to deal with this adversity, this work is carried out a review of the scientific literature regarding the intervention based on phonological awareness in children between 6 and 12 years who have dyslexia. Once the search is of, the studies that have been validated are 6, and it has been concluded that children with dyslexia who have made interventions based on phonological awareness (experimental groups) generally perform better in reading and reading comprehension than children who have not been part of the intervention (control groups). The results are discussed in agreement with current literature and it is propose practical implications and future research