Des de la microecoeficiència fins a la ecoeficiència en la millora global de l'edificació: el cas pràctic d'un edifici plurifamiliar

Des de la microecoeficiència fins a la ecoeficiència en la millora global de l'edificació: el cas pràctic d'un edifici plurifamiliarEl present treball neix amb l’objectiu d’estudiar millores a l’habitatge, des del camp de la sostenibilitat ambiental, per tal d’assolir un equilibri en la seva millora global. Per a fer-ho possible, desenvolupa una metodologia de valoració del grau de sostenibilitat ambiental de l’edifici, que permet identificar els possibles punts febles. L’àmbit d’aplicació d’aquesta metodologia correspon a l’ús d’habitatge, tant unifamiliar com plurifamiliar, amb un abast geogràfic comprès dins l’àmbit de Catalunya. En aquest sentit, considera el marc normatiu aplicable que li correspon, a més de les condicions socials, culturals, climàtiques i demés, que se’n puguin derivar. Per a desenvolupar aquesta metodologia, es parteix de la definició dels paràmetres bàsics més significatius per a la construcció sostenible, dins l’ús i l’àmbit que es pretén estudiar. Aquests són l’aigua, l’energia, els materials i els residus. Cal tenir en compte que és necessari considerar tot el cicle de vida de l’edifici, malgrat que es tracti d’un mètode aproximat, però suficient per a l’objectiu proposat. Una vegada definits els paràmetres bàsics, es classifica i es defineixen tots els criteris més rellevants corresponents a cada paràmetre, amb l’objectiu de reduir o eliminar els impactes ambientals que se’n deriven. La classificació principal dels criteris per a cada paràmetre és la següent: - Aigua: els corresponents al consum d’aigua i a les aigües pluvials i residuals. - Energia: els corresponents als sistemes actius i als sistemes passius. - Materials: pels tipus d’impactes ambientals que generen. - Residus: els corresponents a l’activitat edificatòria i als domèstics. Una vegada definits aquests criteris ja es disposa d’una base sòlida per a desenvolupar una metodologia per a la valoració del grau de sostenibilitat ambiental de l’edifici en qüestió. Aquesta metodologia es basa en la confecció d’uns quadres que sistematitzen tots aquests criteris i els puntua en funció de la seva importància. La valoració parcial de cada paràmetre s’obté del resultat de dos quadres, ponderats en funció del pes de cadascun. Una vegada obtingudes les valoracions parcials de cada paràmetre, amb les particularitats característiques de cada un d’ells, ja disposem d’uns valors per a poder-ne extreure conclusions. Tanmateix, aquest mètode també permet obtenir un valor únic que el defineix com a nivell de sostenibilitat global. Aquest valor s’obté mitjançant la ponderació dels valors parcials de cada paràmetre amb els coeficients que s’indiquen, i pot ser d’utilitat quan pugui ser necessari parlar amb xifres globals. Donat que la necessitat d’establir la puntuació dels diferents criteris de cada paràmetre pot esdevenir d’un estudi pluridisciplinar complex, i atès a que es tracta d’un mètode simplificat, els valors adoptats s’han fixat de manera empírica però sempre respectant un ordre de prioritats segons la càrrega o impacte ambiental que se’n deriva. Finalment es pretén posar a prova aquesta metodologia amb un exemple pràctic, pel que es proposa un edifici real del qual es disposa de tota la documentació que va servir per a la seva construcció i que se’n transcriu una part. Donat que la llicència de l’edifici en qüestió es va sol·licitar abans de l’entrada en vigor del CTE, es proposa comparar el resultat d’aquesta metodologia donats dos casos: la valoració de l’edifici segons la seva realitat actual i la valoració que en resulta d’aplicar la normativa actual (avui vigent) considerant sempre el cas més desfavorable. El resultat obtingut pot resultar possiblement inesperat i a la vegada ser confús. La valoració segons la normativa actual està per sota de la valoració real de l’edifici. Possiblement es deu a que els criteris que es van adoptar per a l’edifici estaven per sobre dels estàndards habituals durant la seva construcció, o bé que el fet de considerar sempre el cas més desfavorable de la normativa actual desvirtuï el resultat, o també possiblement les exigències del marc normatiu actual resulten encara baixes, malgrat l’avanç i l’esforç que això està significant. En aquest sentit s’ha considerat oportú valorar l’avanç que ha significat aquest canvi normatiu en cada un dels paràmetres definits, concloent el nivell d’aportació que ha significat per a cada un d’ells