Condemnats a decréixer

Antonio Turiel és físic i matemàtic, i un dels màxims experts internacionals en l'estudi de la crisi energètica i els efectes de l'esgotament dels combustibles fòssils sobre la nostra societat "petrolidependent".El seu blog "The oil crash"és un referent a Espanya, i és investigador de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona, que forma part del CSIC.Segons Antonio Turiel, la producció de petroli va arribar al seu pic màxim el 2005, i està estancada des de llavors, però la demanda continua creixent. L'energia nuclear no és la solució, perquè l'urani també és un recurs finit, i les energies renovables com l'eòlica, la fotovoltaica, o la hidràulica encara estan poc explotades i tenen poc potencial.I aquí s'obre el gran dilema: si sense energia no hi ha creixement econòmic però els recursos del nostre planeta no són infinits, com ho hem de fer?El petroli barat s'ha acabat i en el futur tota l'energia serà cara. Les solucions, ens diu Turiel, no poden ser parcials, han de ser globals, perquè en una economia de mercat l'estalvi d'uns incentiva un major consum d'uns altres. Cal un canvi del model productiu i del model financer.Els avisos són clars: se sap que d'aquí al 2020 la producció de petroli dels camps existents baixarà un 40 per cent. Compensar aquesta davallada serà impossible, sobretot perquè cap al 2018 es calcula que la Xina i l'Índia absorbiran totes les exportacions dels països productors.Un ritme de creixement considerat "sa" és del 2,8% anual. Això vol dir doblar el PIB cada 25 anys, multiplicar-lo per 4 cada 50 anys i per 16 cada 100 anys. Aquest és, en essència, el model que proposa tota la teoria econòmica vigent i els nostres polítics i els seus assessors econòmics no volen ni sentir parlar de canviar-loPeer reviewe