ACE Expedition : Expedición a la Antártida: naturaleza y regulación del clima

Diario de la campaña Antarctic Circumnavigation Expedition (ACE), a bordo del buque oceanográfico Akademik Treshnikovmes desarrollada de diciembre del año 2016 a marzo del 2017[CAT] Científics de 30 països de 6 continents, coordinats i patrocinats per l’Institut Polar Suís, participen a l’Antarctic Circumnavigation Expedition (ACE), la primera expedició científica que donarà la volta sencera a l’Antàrtida. Durant tres mesos, entre finals de desembre de 2016 i mitjans de març de 2017, el trencaglaç rus Akademik Treshnikov recorrerà l’Oceà Austral amb el propòsit de mesurar i quantificar el impacte del canvi climàtic i la contaminació, i les estratègies de la vida, en les aigües fredes i les illes que voregen el continent gelat. Un dels científics que viatgen a bord és Rafel Simó, oceanògraf del Institut de Ciències del Mar de Barcelona (CSIC). A partir del 18 de gener i finals de març de 2017, aquest investigador i els seus col·laboradors ens escriuran des de l’Antàrtida un Diari en forma de bloc, que publicarem a Recerca en Acció, i on explicaran la seva recerca i les seves aventures al continent gelat. Rafel Simó i el seu equip hi estudiaran el paper de la “natura invisible”, formada per microbis i gasos, en la regulació del clima. Els investigadors faran mesures del plàncton microscòpic i dels gasos i la matèria orgànica que aquest deixa anar i que acaben a l’atmosfera. En aquest projecte, liderat per Rafel Simó, hi participen científics catalans i de Plymouth (Regne Unit), Sydney (Austràlia), Québec i Argentina. El seguiment d’aquesta expedició també és una manera de commemorar els 10 anys de Recerca en Acció, un portal que va començar la seva activitat ara fa una dècada. Al conjunt de l’Expedició s’hi duran a terme 22 projectes, que globalment volen contestar un ventall de preguntes fonamentals: Quin és l’estat de la biodiversitat, des dels microorganismes fins als ocells? Què fa que aquelles aigües siguin biològicament tan riques, i per què no ho són encara més? S’estan recuperant les poblacions de balenes, després de la caça massiva del segle XX? L’Oceà Austral és cada vegada menys salat? Són acurades, les dades que veiem des dels satèl·lits? Què determina la composició de l’aire al voltant de l’Antàrtida, i quin paper té en el clima? És a l’Oceà Austral, on va a parar bona part del CO2 atmosfèric? Arriben fins allà baix, els nostres plàstics? Les geleres guarden la història de com hem canviat el planeta en els últims 200 anys? Alguna de les respostes a aquestes interessants qüestions podrà ser apuntada a les pàgines de Recerca en Acció els propers dies, gràcies al Diari de Viatge que publicarem- Els precedents de l’expedició: “Una volta a l’Antàrtida? No fumis!” - L’Oceà Austral, la porta d’accés a l’Antàrtida - Recerca antàrtica per terra, mar i aire - De fúries i fronteres - Cap al gel a cop de gas - Èpoques d’èpiques - Ara sí: el gel! - Les profunditats de la glacera Mertz -Sobre la tossuderia i la gestió de l’imprevist - Cançó de bressol - Les illes Balleny - L’illa d’Scott i els cants de balena - Colors - De banderes i volcans - Criatures de fondària - L’illa de Pere I i les entranyes dels pobles i les persones - El pes d’un floc de neu - Deixem l’Antàrtida - Al sud de tot[ES] Científicos de todo el mundo han circunnavegado el Océano Antártico para investigar los impactos del cambio climático y la contaminación. Rafel Simó, oceanógrafo del ICM, y su equipo se embarcan para analizar el efecto del pláncton microscópico sobre la atmósferaPeer reviewe