Versemblança i simbolisme en la Vita Christi de sor Isabel de Villena: un tàndem efectista i efectiu

La 'Vita Christi' d'Isabel de Villena (1497) abraça dues trames argumentals estretament solidàries: una de caràcter humà, que es materialitza a través d’un discurs eminentment versemblant, i una altra de naturalesa sobrenatural, que es manifesta mitjançant un discurs simbolicoal·legòric. La primera d’aquestes trames conté el relat de la biografia de Jesucrist i, també, de la Mare de Déu, mentre que la segona plasma el procés teològic que condueix a la redempció i que, al cap i a la fi, és realment el que explica i justifica la primera trama. En l'obra, aquests dos discursos o bé s'alternen en diferents passatges entre els quals és fàcil deduir una interacció implícita de tipus genèric, o bé tots dos concorren en un mateix passatge a través de la interacció sincrònica d'elements propis de l’un i de l’altre