La transposició del llenguatge cinematogràfic en l'audiodescripció i l'experiència fílmica de les persones amb discapacitat visual

En un estudi descriptiu de l’audiodescripció (AD) del llenguatge cinematogràfic, s’examinen les tècniques utilitzades per les audiodescriptores per traslladar el llenguatge cinematogràfic en l’audiodescripció i es fa una proposta de classificació funcional de les tècniques d’AD. Des d’aquest enfocament funcional, es desenvolupa també un marc estratègic que permet crear diferents audiodescripcions de la mateixa pel·lícula en diferents estils. Dins aquest marc, es creen dos estils d’AD interpretatius, alternatius al convencional: un estil cinematogràfic i un estil narratiu. Tenint en compte aportacions dels Estudis del Cinema, s’emet la hipòtesi que les audiodescripcions interpretatives poden proporcionar una millor experiència fílmica que les convencionals i els tres estils d’AD es posen a prova en un estudi empíric amb usuàries amb discapacitat visual. Els resultats suggereixen que tots tres proporcionen un accés satisfactori a la pel·lícula però que els aspectes emocionals i estètics es transmeten millor en les audiodescripcions interpretatives que en l’audiodescripció convencional.In a descriptive study of the audio description (AD) of film language, the techniques used by describers to transpose film language into AD are examined and a functional classification of audio description techniques is proposed. Following this functional approach, a strategical framework for the creation of AD styles is developed, within which three AD styles are defined: a conventional, denotative AD style and two interpretative styles, cinematic AD and narrative AD. Relying on contributions from the field of Film Studies, the hypothesis is emitted that interpretative AD can offer a better film experience than conventional AD and the three AD styles are put to test in an empirical study with blind and partially sighted participants. Results suggest that all three AD styles offer a satisfactory access to film but that access to emotional and aesthetical aspects is better catered for with both interpretative AD styles than with conventional AD