Què i com ensenyar en Educació Ambiental des de la complexitat: aportacions teòriques, instrumentals i didàctiques en el cas del Camp d’Aprenentatge del Delta de l'Ebre

La tesi doctoral Què i com ensenyar en Educació Ambiental des de la complexitat: aportacions teòriques, instrumentals i didàctiques en el cas del Camp d’Aprenentatge del Delta del Ebre té per finalitat contribuir a la incorporació d’una Educació Ambiental des de la complexitat als Camps d’Aprenentatge (CdA) per tal de millorar el disseny i la implementació dels programes educatius des d’aquest enfocament. Amb aquest propòsit es defineixen tres objectius d’investigació: proposar un marc didàctic que incorpori els principis de la complexitat a l’Educació Ambiental, dissenyar en base al marc didàctic proposat un instrument d’anàlisi de la presència de l’Educació Ambiental des de la complexitat que s’estructuri en categories dialògiques i caracteritzar la presència de l’Educació Ambiental des de la complexitat en el disseny i la implementació de dues activitats del Camp d’Aprenentatge del Delta del Ebre. Per tal d’assolir aquests tres objectius es desenvolupa una recerca que s’emmarca en el paradigma interpretatiu i que utilitza de forma complementària un enfocament qualitatiu i quantitatiu. La recerca, mitjançant la modalitat de l’estudi de cas, es focalitza en l’estudi del disseny i la implementació de dues activitats d’Educació Ambiental que es realitzen en el CdA Delta del Ebre. En relació al primer objectiu, es proposa un marc didàctic fruit de la conjunció d’una visió de l’Educació Ambiental crítica, capacitadora i orientada envers la sostenibilitat; i els principis que defineixen i orienten la complexitat. Aquest marc didàctic s’estructura en dues dimensions complementàries: què ensenyar i com ensenyar. Pel que fa al segon objectiu, a partir del marc didàctic proposat s’estableix un instrument d’anàlisi conformat per onze categories dialògiques conceptuals i onze categories dialògiques metodològiques. Cadascuna d’aquests categories consta de cinc indicadors en funció del tipus de relació que s’estableix entre els dos conceptes antagònics i complementaris que la conformen. Aquests indicadors permeten classificar cada aparició d’una categoria dialògica en un d’aquests tres nivells de complexitat creixent: gradient extrem, moderat i central. Pel que fa al tercer objectiu, l’aplicació de l’instrument i la representació mitjançant dianes dialògiques, permet obtenir tot un seguit de resultats. Entre els quals destaca la coherència entre el disseny i la implementació de les activitats, la determinació de categories dialògiques que estructuren la globalitat del programa educatiu i altres que són pròpies d’una determinada activitat, i la caracterització de diversos patrons de complexitat dialògica. En base a aquests resultats es pot afirmar que la present investigació suposa una contribució a la incorporació d’una Educació Ambiental des de la complexitat als CdAs per tal de millorar el disseny i la implementació dels programes educatius des d’aquest enfocament. Com a principals aportacions destaca a nivell teòric el desenvolupament d’una proposta de marc didàctic d’una Educació Ambiental des de la complexitat, ja que esdevé un nou marc a partir del qual tots els educadors ambientals puguin dissenyar i aplicar noves activitats. A nivell metodològic, el desenvolupament d’un instrument d’anàlisi i un model de representació que permet als educadors i investigadors analitzar i avaluar activitats educatives d’Educació Ambiental en clau de complexitat dialògica, sense necessitat de tenir uns coneixements d’expert en aquest àmbit. I a nivell didàctic, aportant tot un seguit d’orientacions didàctiques per tal d’avançar en una concepció dialògica de l’Educació Ambiental des la complexitat en el cas concret del disseny i la implementació de dues activitats del CdA Delta del Ebre.The doctoral thesis What and how to teach Environmental Education from complexity: theoretical, instrumental and teaching contributions in the case of the Learning Field in Delta de l’Ebre aims to contribute to the incorporation of an Environmental Education from complexity to the Learning Fields (CdA) in order to improve the design and implementation of educational programs from this approach. Three investigation objectives are defined with this purpose: proposing an educational framework that incorporates the principles of Environmental Education, designing in the given didactic framework an instrument to analyze the presence of Environmental Education from complexity in structured dialogical categories, and characterizing the presence of Environmental Education from complexity in the design and implementation of two activities at the Learning Field in Delta de l’Ebre. In order to achieve these three objectives, a research process is developed which is part of the interpretative paradigm and which utilizes a complementary qualitative and quantitative approach. This case study type research focuses on the study of the design and the implementation of two Environmental Education activities, which are carried out at the Learning Field in Delta de l’Ebre. Regarding the first objective, an educational framework is proposed, made from a combination of a vision of Environmental Education that is critical, enabling and oriented towards sustainability; and the principles that define and guide through complexity. This educational framework is structured in two complementary dimensions: what to teach and how to teach. When it comes to the second objective, an analytical instrument from the proposed educational framework consisting of eleven dialogic conceptual categories and eleven dialogic methodological categories is established. Each of these categories has five indicators depending on the type of relationship between the two antagonistic and complementary concepts that form them. These indicators allow classifying each appearance of a dialogic category in one of these three levels of increasing complexity: gradient extreme, moderate and central. Regarding the third objective, the application of the instrument and the representation through dialogical targets leads to a range of results. The standouts among these results are the coherence between design and implementation of the activities, the establishment of the dialogical categories that structure the overall educational program and others that are specific to a particular activity, and the characterization of various patterns of dialogic complexity. Based on these results, we can assert that the present research represents a contribution to the integration of an Environmental Education from complexity to the CdAs in order to improve the design and the implementation of educational programs from this approach. The main contributions are: on a theoretical level, the development of a proposal for an educational framework for an Environmental Education from complexity, as it becomes a new framework from which all environmental educators can design and implement new activities; in terms of methodology, the development of an instrument of analysis and a representation model that allows educators and researchers to analyze and evaluate educational activities for Environmental Education in terms of dialogic complexity, without the need of an expertise knowledge in this field; and on an educational level, by providing a range of teaching guidelines to advance in a dialogical conception of Environmental Education from complexity in the specific case of the design and implementation of two activities at CdA Delta de l’Ebre