Les elits i el poder local en una societat en transformació. Vic: política, cultura i associacionisme (1860-1902)

El punt de partida del nostre treball, en les dècades centrals del vuit-cents, ens situa en un context històric decisiu. Ens proposem veure quin tipus d’apreciacions i respostes van generar-se durant la segona meitat del segle XIX des de la ciutat de Vic (nucli rellevant de la Catalunya interior) davant de l’avenç dels processos de modernització, interpretats normalment en clau d’integració territorial i econòmica, de centralització del poder i d’homogeneïtzació cultural i política. Si bé es cert que aquests tenien un abast que transcendia àmpliament l’«espai local», no deixaven de concretar-se i afectar de manera particular en cada lloc, suscitant al seu torn reaccions que han de ser valorades en els contextos a propòsit. La nostra aproximació a l’«espai local» i als problemes definits com a objecte d’estudi la fem a través d’un grup social determinat: l’elit local. Partim del pressupòsit que aquest sector ciutadà és un vehicle adequat per a l’anàlisi de les problemàtiques plantejades, ja que en un marc històric en el qual pervivien forts localismes, on la societat continuava estant escassament democratitzada culturalment i política, i on l’Estat presentava importants limitacions en la seva capacitat d’influència directa i quotidiana, l’elit local va tenir un paper fonamental en l’elaboració i la socialització dels discursos que explicaven i valoraven els processos de canvi que afectaven la col·lectivitat local, i, també, en la determinació de les estratègies i les iniciatives d’adaptació a la nova realitat. Compartim la perspectiva historiogràfica que considera els poders locals com un agent rellevant en la dinàmica històrica contemporània. Aquesta línia d’estudis ha contribuït a corregir les visions unilaterals excessivament focalitzades en els àmbits polítics, institucionals i normatius de l’Estat central i ha proposat estimar una relació més complexa, variada i dialèctica d’aquest ens amb les altres formacions institucionals existents, amb la societat civil, i, també, amb les col·lectivitats locals. Entre els objectius que persegueix el nostre treball podem enumerar els següents: a) identificar i caracteritzar l’elit vigatana i els individus i els grups que exercien el poder en la localitat; reconèixer les possibles faccions en competència i els canvis eventuals en la composició del col·lectiu que disposava de l’hegemonia social; b) analitzar les seves actuacions i iniciatives especialment en relació al procés de canvi històric referit; c) estudiar alguns dels instruments i recursos que van posar en joc per assolir els seus objectius; d) reconèixer els mòbils i finalitats que perseguien en la seva acció col·lectiva; e) avaluar la importància dels poders i les elits locals com a agents històricament rellevants; f) considerar la relació d’aquests actors amb altres instàncies de poder; g) apreciar la possible existència de dinàmiques polítiques i culturals diferenciades de base local. A més de la introducció, les conclusions, i els apartats corresponents als apèndixs i les fonts, el cos central del treball s’ha estructurat en tres grans blocs. El primer té com a objectiu la reconstrucció d’una secció determinada del teixit associatiu, conformat pels espais de sociabilitat formal de tipus recreatiu, cultural i polític de la ciutat. Considerem el creixement i la diversificació del teixit associatiu com un símptoma de modernització social en el nostre particular context historicocultural i, al mateix temps, com una instància fonamental al servei de les necessitats de cohesió, representació i actuació del segment social que centra la nostra investigació. El segon bloc s’ocupa de la vida política en el seu vessant més institucional i, en bona mesura, té com a eixos l’estudi de les eleccions municipals i el de la composició i l’activitat de l’ajuntament. Tot i que els conceptes de «poder local» i «poder municipal» no responen a realitats plenament coincidents, això no ha de ser un obstacle per considerar l’ajuntament com una instancia molt rellevant dins de les col·lectivitats locals, a pesar de la lògica centralista i jeràrquica a la qual respon el disseny de l’Estat liberal espanyol de l’època. Al mateix temps, la consideració d’una «esfera política local» amb una entitat pròpia no va en detriment, en cap cas, de reconèixer les interdependències que s’estableixen entre aquesta i les dinàmiques i els corrents polítics que emanen d’altres escenaris i dels grans centres decisoris. El tercer bloc presenta un contingut més heterogeni que els dos precedents. Cada un dels sis capítols que l’integren respon a una qüestió amb entitat pròpia (el discurs públic que articula l’elit referit a la col·lectivitat local, la defensa i la promoció de la capitalitat administrativa i simbòlica de la ciutat, o l’interès per la modernització de l’agricultura i la millora dels transports, entre d’altres). Es tracta d’un conjunt d’iniciatives institucionals i ciutadanes protagonitzades pel segment social objecte de la nostra anàlisi (les elits vigatanes, els agents detentors del poder a la localitat) dins del marc cronològic i espacial ja definit. La selecció intencionada d’aquests diversos centres d’atenció als quals al·ludim ens apropa als interessos i les inquietuds d’aquests actors socials i polítics, a la forma com van percebre el canvi històric en curs i les respostes que van articular per adequar-s’hi.The point of depart of our thesis, in the central decades of 19th century, situates us in a decisive historical context. Our purpose is to find the different type of appreciations and responses that were generated during that period, from the city of Vic (important nucleus of the Central Catalonia) towards the increase of modernization processes, which have usually been interpreted in relation with the economical and territorial integration, centralization of power, and cultural and political homogenization. Even though it is true that the effects of these qualitative changes transcended what we call the “local space”, they were concreted and they affected differently depending on each place and, therefore, the resulting reactions have to be analyzed in its own context. The local elite is the social group that we have chosen to approach the problems that we have defined as the object of study. Our premise is that this social sector is the perfect way to analyze the problematic that we already presented. In our historical context localisms remained strong, the society was barely democratized culturally and politically, and the State represented important limitations in its capacity to influence directly and in the quotidian. In this context, the local elite had a fundamental role in the elaboration and socialization of the discourses that explained and valorized the processes of change that affected the local collectivity, as well as in the determination of the strategies and the initiatives adopted to face the new reality. Among the objectives that we have in the thesis we can enumerate those: a) identify and define the characterization of the “vigatan” elite and the individuals and groups that played a role in the power of the city; recognize the possible factions in competence and the eventual changes in the composition of the collective who had the social hegemony; b) analyze their actuations and initiatives, specially those in relation with the process of historical change mentioned; c) study some of the instruments and resources that they used to reach their objectives; d) recognize the motivations and goals that were behind their collective action; e) evaluate the importance of the elites and the local powers as historical relevant agents; f) consider the relation of those actors with other power instances; g) indicate the possible existence of differentiated political and cultural dynamics of local base.El punto de partida de nuestro trabajo, en la décadas centrales del ochocientos, nos sitúa en un contexto histórico decisivo. Nos proponemos ver qué tipo de apreciaciones y respuestas se generaron durante la segunda mitad del siglo XIX desde la ciudad de Vic (núcleo relevante de la Cataluña interior) frente al avance de los procesos de modernización, interpretados normalmente en clave de integración territorial y económica, de centralización del poder y de homogenización cultural y política. Si bien es cierto que estos tenían un alcance que transcendía ampliamente el «espacio local», no dejaban de concretarse y afectar de manera particular en cada lugar, suscitando a su vez reacciones que tienen que ser valoradas en los contextos a propósito. Nuestra aproximación al «espacio local» y a los problemas definidos como objeto de estudio la hacemos a través de un grupo social determinado: la élite local. Partimos del presupuesto que este sector ciudadano es un vehículo adecuado para el análisis de las problemáticas planteadas, ya que en un marco histórico en el cual pervivían fuertes localismos, donde la sociedad seguía estando escasamente democratizada cultural y políticamente, y donde el Estado presentaba importantes limitaciones en su capacidad de influencia directa y cotidiana, la élite local tuvo un papel fundamental en la elaboración y la socialización de los discursos que explicaban y valoraban los procesos de cambio que afectaban la colectividad local, y, también, en la determinación de las estrategias y las iniciativas de adaptación a la nueva realidad. Compartimos la perspectiva historiográfica que considera los poderes locales como un agente relevante en la dinámica histórica contemporánea. Esta línea de estudios ha contribuido a corregir las visiones unilaterales excesivamente focalizadas en los ámbitos políticos, institucionales y normativos del Estado central y ha propuesto estimar una relación más compleja, variada y dialéctica de este ente con las otras formaciones institucionales existentes, con la sociedad civil, y, también, con las colectividades locales. Entre los objetivos que persigue nuestro trabajo podemos enumerar los siguientes: a) identificar y caracterizar la élite vicense y los individuos y los grupos que ejercían el poder en la localidad; reconocer las posibles facciones en competencia y los cambios eventuales en la composición del colectivo que disponía de la hegemonía social; b) analizar sus actuaciones y iniciativas especialmente en relación al proceso de cambio histórico referido; c) estudiar algunos de los instrumentos y recursos que pusieron en juego para alcanzar sus objetivos; d) reconocer los móviles y finalidades que perseguían en su acción colectiva; e) evaluar la importancia de los poderes y las élites locales como agentes históricos relevantes; f) considerar la relación de estos actores con otras instancias de poder; g) apreciar la posible existencia de dinámicas políticas y culturales diferenciadas de base local. Además de la introducción, las conclusiones, y los apartados correspondientes a los apéndices y las fuentes, el cuerpo central del trabajo se ha estructurado en tres grandes bloques. El primero tiene como objetivo la reconstrucción de una sección determinada del tejido asociativo, conformado por los espacios de sociabilidad formal de tipo recreativo, cultural y político de la ciudad. Consideramos el crecimiento y la diversificación del tejido asociativo como un síntoma de modernización social en nuestro particular contexto histórico-cultural y, a su vez, como una instancia fundamental al servicio de las necesidades de cohesión, representación y actuación del segmento social que centra nuestra investigación. El segundo bloque se ocupa de la vida política en su vertiente más institucional y, en buena medida, tiene como ejes el estudio de las elecciones municipales y el de la composición y la actividad del ayuntamiento. Aunque los conceptos de «poder local» y «poder municipal» no responden a realidades plenamente coincidentes, esto no debe impedirnos considerar el ayuntamiento como una instancia muy relevante dentro de las colectividades locales, aun a pesar de la lógica centralista y jerárquica a la que responde el diseño del Estado liberal español de la época. A su vez, la consideración de una «esfera política local» con entidad propia no va en detrimento, en ningún caso, de atender a las interdependencias que se establecen entre esta y las corrientes y dinámicas políticas que emanan de otros escenarios y de los grandes centros decisorios. El tercer bloque presenta un contenido más heterogéneo que los dos precedentes. Cada uno de los seis capítulos que lo integran atiende a una cuestión con entidad propia (el discurso público que articula la élite referido a la colectividad local, la defensa y la promoción de la capitalidad administrativa y simbólica de la ciudad, o el interés por la modernización de la agricultura y la mejora de los transportes, entre varias otras). Se trata de un conjunto de iniciativas institucionales y ciudadanas protagonizadas por el segmento social objeto de nuestro análisis (las élites vicenses, los agentes detentores del poder en la localidad) dentro del marco cronológico y espacial ya definido. La selección intencionada de estos varios focos de atención a los que aludimos nos aproxima a los intereses y las inquietudes de estos actores sociales y políticos, a la forma como percibieron el cambio histórico referido y a las respuestas que articularon para adecuarse al mismo