Fundamentación teórica y estudio de casos sobre el desarrollo de los huertos escolares con el referente de la agroecología

La tesi que presentem té per finalitat general desenvolupar les bases d'un nou camp educatiu, l'agroecologia escolar, a través de la seva fonamentació teòrica i la investigació sobre el desenvolupament pràctic d'una innovació educativa al voltant dels horts escolars ecològics amb el referent de l'agroecologia. El treball s'estructura en tres parts que corresponen amb els seus tres capítols, en què es desenvolupen tres estratègies diferents d'estudi de l'agroecologia escolar, i d'intervenció en la nostra realitat educativa, en un plantejament general de recerca de bricolatge metodològic. Les seves tres parts o capítols són autònomes, encara que molt relacionades. El primer capítol aborda la definició teòrica de l'agroecologia escolar, que entenem com una transposició didàctica de l'agroecologia. Es realitza a partir d'una anàlisi bibliogràfica del referent de l'agroecologia escolar, que és l'agroecologia, adoptant una postura pròpia. A continuació es revisa també el concepte de transposició didàctica, per després definir l'agroecologia escolar com a tal. Finalment, s'estableix una sèrie de diàlegs amb altres propostes educatives properes per entendre en què contribueix l'agroecologia escolar: l'Educació per a la Sostenibilitat de Huckle & Sterling, l'Educació Ambiental crítica de Mogensen i Mayer, l'éducation relative à l'eco-alimentation de Sauvé, l'Educació per a un Consum Sostenible de Pujol i el plantejament de la xarxa Codes. El segon capítol és un estudi de cas sobre l'experiència d'agroecologia escolar desenvolupada a Sant Cugat del Vallès (Barcelona) entre 2007 i 2013. La seva finalitat és aconseguir una mirada global del que ha succeït en set anys d'agroecologia escolar al municipi. Se centra, però, en un aspecte concret: la col·laboració entre l'escola i la comunitat. Les fonts de dades consisteixen en uns documents generats per un grup de treball: les 62 actes de les reunions del grup Educació per a la Sostenibilitat al Llarg de la Vida (ESLV). A través de la construcció progressiva d'assercions, organitzades a través de l'aplicació dels criteris de qualitat de la col·laboració entre l'escola i la comunitat, desenvolupats per la xarxa Codes, es realitza una interpretació evolutiva del que ha anat passant. L'estudi de cas permet apuntar com a conclusions el paper dels diferents actors en el desenvolupament de la col·laboració entre l'escola i la comunitat per promoure l'agroecologia escolar. El tercer capítol recull una altra investigació que se centra en un col·lectiu concret i un període molt determinat: un grup de 12 persones en atur que van participar durant sis mesos en una formació com a educadors/es agroambientals en l'experiència local de agroecologia escolar. La font de dades principal de la investigació consisteix en 10 narratives valoratives del grup escrites al final del període formatiu. L'anàlisi de d'aquestes narratives s'organitza en dues estratègies diferents: l'acostament a les narratives com a obra d'autor i l'anàlisi de dos camps semàntics diferents: el de l'experiència viscuda i narrada (com a educadors/es agroambientals), i el de la valoració. Els resultats mostren valoracions de les persones participants quant als àmbits agroecològic, escolar i laboral. L'agroecològic suscita una adhesió superficial, reflex d'un aprenentatge lleu, mentre que els altres provoquen reaccions apassionades i reflexions més profundes, a causa del plantejament pràctic de la formació que els va incorporar als centres. Es conclou que el procés formatiu ha promogut les competències de treball en equip i els ha fet enfrontar-se a les seves pròpies concepcions sobre l'escola. Finalitzem la tesi amb un CODA final en què es plantegen les retroalimentacions que tenen els tres capítols, en el sentit en que ha estat una construcció no lineal, sinó en paral·lel, per la qual s'han anat enriquint mútuament. També es plantegen els reptes en els àmbits de la conceptualització, la investigació i l'acció que entenem que s'obren ara a l'agroecologia escolar, allò que no està encara desenvolupat i el potencial que té.La tesis que presentamos tiene por finalidad general desarrollar las bases de un nuevo campo educativo, la agroecología escolar, a través de su fundamentación teórica y la investigación sobre el desarrollo práctico de una innovación educativa alrededor de los huertos escolares ecológicos con el referente de la agroecología. El trabajo se estructura en tres partes que corresponden con sus tres capítulos, en las que se desarrollan tres estrategias diferentes de estudio de la agroecología escolar, y de intervención en nuestra realidad educativa, en un planteamiento general de investigación de bricolaje metodológico. Sus tres partes o capítulos son autónomas, aunque muy relacionados. El primer capítulo aborda la definición teórica de la agroecología escolar, que entendemos como una transposición didáctica de la agroecología. Se realiza a partir de un análisis bibliográfico del referente de la agroecología escolar, que es la agroecología, adoptando una postura propia. A continuación se revisa también el concepto de transposición didáctica, para después definir la agroecología escolar como tal. Finalmente, se establece una serie de diálogos con otras propuestas educativas cercanas para entender en qué contribuye la agroecología escolar: la Educación para la Sostenibilidad de Huckle & Sterling, la Educación Ambiental crítica de Mogensen y Mayer, la éducation relative à l'eco-alimentacion de Sauvé, la Educación para un Consumo Sostenible de Pujol y el planteamiento de la red CoDeS. El segundo capítulo es un estudio de caso sobre la experiencia de agroecología escolar desarrollada en Sant Cugat del Vallès (Barcelona) entre 2007 y 2013. Su finalidad es conseguir una mirada global de lo que ha sucedido en siete años de agroecología escolar en el municipio. Se centra, sin embargo, en un aspecto concreto: la colaboración entre la escuela y la comunidad. Las fuentes de datos consisten en unos documentos generados por un grupo de trabajo: las 62 actas de las reuniones del grupo Educación para la Sostenibilidad a lo Largo de la Vida (ESLV). A través de la construcción progresiva de aserciones, organizadas a través de la aplicación de los criterios de calidad de la colaboración entre la escuela y la comunidad, desarrolados por la red CoDeS, se realiza una interpretación evolutiva de lo que ha ido pasando. El estudio de caso permite apuntar como conclusiones el papel de los diferentes actores en el desarrollo de la colaboración entre la escuela y la comunidad para promover la agroecología escolar. El tercer capítulo recoge otra investigación que se centra en un colectivo concreto y un período muy determinado: un grupo de 12 personas en paro que participaron durante seis meses en una formación como educadores/as agroambientales en la experiencia local de agroecología escolar. La fuente de datos principal de la investigación consistió en 10 narrativas valorativas del grupo escritas al final del período formativo. El análisis de de estas narrativas se organiza en dos estrategias diferentes: el acercamiento a las narrativas como obra de autor y el análisis de dos campos semánticos diferentes: el de la experiencia vivida y narrada (como educadores/as agroambientales), y el de la valoración. Los resultados muestran valoraciones de las personas participantes en cuanto los ámbitos agroecológico, escolar y laboral. El agroecológico suscita una adhesión superficial, reflejo de un aprendizaje leve, mientras que los otros provocan reacciones apasionadas y reflexiones más profundas, a causa del planteamiento práctico de la formación que los incorporó a los centros. Se concluye que el proceso formativo ha promovido las competencias de trabajo en equipo y les ha hecho enfrentarse a sus propias concepciones sobre la escuela. Finalizamos la tesis con un CODA final en el que se plantean las retroalimentaciones que tienen los tres capítulos, en el sentido en que ha sido una construcción no lineal, sino en paralelo, por la que se han ido enriqueciendo mutuamente. También se plantean los retos en los ámbitos de la conceptualización, la investigación y la acción que entendemos que se abren ahora a la agroecología escolar, aquello que no está todavía desarollado y el potencial que tiene.The thesis is presented as a general purpose to develop the bases of a new educational field, School Agroecology, through its theoretical foundations and practical research on the development of an educational innovation around ecological school food garden with referent of Agroecology. The work is divided into three parts corresponding to its three strands, in which three different strategies study of School Agroecology develop, and intervention in our educational reality, on a general research approach of methodological Bricolage. Its three parts or chapters are autonomous, although closely related. The first chapter deals with the theoretical definition of School Agroecology, we understand as a didactic transposition of Agroecology. It is made from a literature analysis about the reference of School Agroecology: Agroecology, and we adopt our own stance. Then also reviews the concept of Didactic Transposition, then define the School Agroecology. Finally, we establishe a series of dialogues with other nearby educational proposals, to understand what contributes to them the School Agroecology: Education for Sustainablility of Huckle & Sterling, critical Environmental Education of Mogensen and Mayer, the éducation relative à l'eco-alimentation of Sauvé, the Education for Sustainable Consumption of Pujol and the approach of the network CoDeS. The second chapter is a case study on the experience of School Agroecology developed in Sant Cugat del Vallès (Barcelona) between 2007 and 2013. Its purpose is to get an overall view of what has happened in seven years of School Agroecology in the municipality, however focuses on a specific aspect: the collaboration between the school and the community. The data sources consist of some documents produced by a working group: 62 minutes of meetings of the group for Sustainability Education Along Life (ESLV in catalan). Through the progressive construction of assertions, organized through the application of the quality criteria of the collaboration between the school and the community, developed by the network CoDeS, an evolutionary interpretation of what has been happening is performed. The case study allows conclusions point as the role of different actors in the development of cooperation between the school and the community to promote School Agroecology. The third chapter covers other research that focuses on a specific group and a specific period: a group of 12 unemployed people who participated for six months training as agro-environmental educators in local experience of School Agroecology. The main source of research data consisted of 10 valuation narratives written at the end of the training period group. The analysis of these narratives are organized into two different strategies: the approach to the narrative as a work of author and the analysis of two different semantic fields: the lived and narrated experience (as educators), and the assessment. The results show valuations of the participants about agroecological, schoolar and labour aspects. Agroecological sphere raises a surface adhesion, reflecting a slight learning, while others provoke passionate reactions and deeper reflections, because of the practical approach to training that incorporated the participants to school centers. It is concluded that the formation process has promoted the skills of teamwork and made them face their own conceptions of school. We end the thesis with a final CODA where the feedbacks that have the three chapters, in the sense that it has been a non-linear construction, but in parallel, which have been mutually enriching arise. Also pose challenges in the areas of conceptualization, research and action we understand now open to School Agroecology, that which is not yet developed and the potential it has