La secularización de la esperanza cristiana a través de la gnosis y el ebionismo : estudio sobre el mesianismo moderno

Aquest treball pretén analitzar el procés de secularització de la manera d'entendre el curs i la finalitat de la història - especialment pel que fa a una possible consumació intrahistòrica - des d'un origen fonamentalment cristià fins a les modernes filosofies de la història que apuntaven a un progrés ineluctable, en concret les de Kant, Saint-Simon i Fichte. En particular es posa l'accent en el dinamisme secularitzador de dues de les més importants heretgies dels primers segles del cristianisme: la gnosi i l’ebionisme, que apareixen com a motors d'aquesta deformació. A continuació es destacarà el paper que ha tingut l'obra de Joaquín de Fiore a l’hora de transmetre a la posteritat certs aspectes heterodoxos que es prestaven a unes interpretacions errònies del curs de la història. Finalment s'evidenciarà que una esperança intrahistòrica al cristianisme ha estat defensada per diversos Pares de l'Església, per Sant Bonaventura i en part per Sant Agustí, mentre que les modernes filosofies de la història es presenten com a formes de immanentització de l'esperança escatològica cristiana.Este trabajo pretende analizar el proceso de secularización del modo de entender el curso y la finalidad de la historia - especialmente acerca de una posible consumación intrahistórica - desde un origen fundamentalmente cristiano hasta las modernas filosofías de la historia que apuntaban a un progreso ineluctable, en concreto las de Kant, Saint-Simon y Fichte. En particular se hace hincapié en el dinamismo secularizador de dos de las más importantes herejías de los primeros siglos del cristianismo: la gnosis y el ebionismo, que se presentan como motores de dicha deformación. A continuación se destacará el papel que ha tenido la obra de Joaquín de Fiore en orden a trasmitir a la posteridad ciertos aspectos heterodoxos que se prestaban a unas interpretaciones erróneas del curso de la historia. Finalmente se evidenciará que una esperanza intrahistórica en el cristianismo ha sido defendida por varios Padres de la Iglesia, por San Buenaventura y en parte por San Agustín, mientras que las modernas filosofías de la historia se presentan como formas de inmanentización de la esperanza escatológica cristiana