¿Interés público o interés del público?. Periodismo, mercado y democracia en la era de la analítica web

La presència en els diaris online de quadres o seccions que fan referència a “El més vist”, “El més comentat” o “El més compartit” van ser el germen d'aquesta tesi doctoral allà a mitjans de l’any 2009. Era una mostra de l'essència i la lògica que semblava imposar internet als mitjans digitals en un ecosistema informatiu on l'audiència –més activa i quantificable amb més detall– ha adquirit un major protagonisme. La recerca se centra en estudiar com s'està desenvolupant en l'actualitat el procés de selecció, construcció i jerarquització de l'agenda informativa dels mitjans digitals, considerant que es pugui estar veient alterat per un creixent pes de les estadístiques de visites. La part pràctica centra el focus en la composició de l'agenda dels mitjans online. Quina presència tenen els continguts d'interès públic? Quin pes tenen els continguts anecdòtics que floreixen en l'ecosistema informatiu digital? Es desenvolupa un cas d'estudi concret, el d'Elperiódico.com i el de Lavanguardia.com. La metodologia combina un període observació participant i no participant, una anàlisi de contingut de les portades de tots dos diaris –a través de l'aplicació d'una fitxa que sistematitza els aspectes més rellevants– i la realització d'una sèrie d'entrevistes en profunditat amb càrrecs directius, responsables d'àrea, caps de secció i redactors. Un dels fenòmens que s'estudia en analitzar la composició de l'agenda en la part pràctica, la influència de les xifres de “El més vist”, és una nova manifestació d'una vella tensió, la tensió entre la part periodística i la part comercial dels mitjans. El marc teòric retrocedeix als orígens del periodisme i fa un recorregut històric per la professió que abasta des del repàs de les funcions que li va encomanar la teoria liberal clàssica a les implicacions de la revolució digital. El periodisme suma a la crisi econòmica general la seva particular crisi sectorial, derivada de la transformació de l'estructura del seu negoci tradicional com a conseqüència de l'arribada d'internet, donant pas a un temps marcat per nous llenguatges informatius, però també per la gratuïtat de les notícies i el descens dels ingressos publicitaris. El model de negoci sobre el qual se sustentaven els vells mitjans va en declivi sense haver-hi trobat substitut. La recerca reflexiona sobre les oportunitats i perills que s'associen a internet i té present a tot moment aquest escenari, afavorint que emergeixi una qüestió de fons: uns diaris més vulnerables i més necessitats econòmicament poden acabar sent també uns mitjans més comercials que acabin tenint més en compte l'interès del públic que l'interès públic. La present tesi doctoral aborda la complexa relació entre periodisme, democràcia i mercat, explorant diferents sistemes mediàtics i algunes propostes de regulació que afavoreixin la primacia del criteri professional enfront de l'econòmic.La presencia en los diarios online de cuadros o secciones que hacen referencia a “Lo más visto”, “Lo más comentado” o “Lo más compartido” fueron el germen de esta tesis doctoral allá a mediados del año 2009. Son una muestra de la esencia y la lógica que parece imponer internet a los medios digitales en un ecosistema informativo donde la audiencia –más activa y cuantificable con más detalle– ha adquirido un protagonismo mayor. La investigación se centra en estudiar cómo se está desarrollando en la actualidad el proceso de selección, construcción y jerarquización de la agenda informativa de los medios digitales, considerando que se pueda estar viendo alterado por un creciente peso de las estadísticas de visitas. La parte práctica centra el foco en la composición de la agenda de los medios online. ¿Qué presencia tienen los contenidos de interés público? ¿Qué peso tienen los contenidos anecdóticos que florecen en el ecosistema informativo digital? Se desarrolla un caso de estudio concreto, el de Elperiódico.com y el de Lavanguardia.com. La metodología combina un periodo observación participante y no participante, un análisis de contenido de las portadas de ambos diarios –a través de la aplicación de una ficha que sistematiza los aspectos más relevantes– y la realización de una serie de entrevistas en profundidad con cargos directivos, responsables de área, jefes de sección y redactores. Uno de los fenómenos que se estudia al analizar la composición de la agenda en la parte práctica, la influencia de las cifras de “Lo más visto”, sería una nueva manifestación de una vieja tensión, la tensión entre la parte periodística y la parte comercial de los medios. El marco teórico retrocede a los orígenes del periodismo y hace un recorrido histórico por la profesión que abarca desde el repaso de las funciones que le encomendó la teoría liberal clásica a las implicaciones de la revolución digital. El periodismo suma a la crisis económica general su particular crisis sectorial, derivada de la transformación de la estructura de su negocio tradicional a la que le obligó la llegada de internet, dando paso a un tiempo marcado por nuevos lenguajes informativos, pero también por la gratuidad de las noticias y el descenso de los ingresos publicitarios. El modelo de negocio sobre el que se sustentaban los viejos medios va en declive sin haber encontrado sustituto. La investigación reflexiona sobre las oportunidades y peligros que se asocian a internet y tiene presente en todo momento este escenario, favoreciendo que emerja una cuestión de fondo: unos diarios más vulnerables y más necesitados económicamente pueden acabar siendo también unos medios más comerciales que acaben primando el interés del público por encima del interés público. La presente tesis doctoral aborda la compleja relación entre periodismo, democracia y mercado, explorando diferentes sistemas mediáticos y algunas propuestas de regulación que favorezcan la primacía del criterio profesional frente al económico.The presence in the online newspapers of charts collecting the "Most Viewed", "Most Commented" or "Most shared" news were the seed of this thesis in mid-2009. They were a sign of the essence and logic that internet seems to impose to digital media. In the new information ecosystem the audience -more active and more detail-quantifiable- has gained greater prominence. This investigation focuses on studying how the selection process, construction and hierarchization of the informative agenda in digital media are developing nowadays; taking in consideration that these could be modified after the increasing weight that web analytics –an statistics on viewers visits– is acquiring. The practical part focuses on the online media agenda composition. What presence do public interest topics have on these? What weight does anecdotal content, which flourishes within the digital information ecosystem, have? A specific case study unfolds in Elperiodico.com and Lavanguardia.com. Methodology combines participant Observation and non-participant observation, content analysis of both newspapers –through data collection methods– and interviews in depth with senior managers, department heads and editors. One of the studied phenomena when analyzing the composition of the agenda is the influence of the “Most viewed” rankings. This could be a new form for an old tension. The tension between the commercial and the journalistic side of media. The theoretical framework takes us back to the origins of journalism and makes a historical journey through the profession ranging from the review of the functions entrusted by the classical liberal theory to the implications of the digital revolution. Journalism adds to the global economic recession of 2008 their particular sectoral crisis. The emergence of the internet forced the media to a transformation of their traditional business structure and the professional routines. The business model on which the old media was based is vanishing without finding substitute. The research think over the opportunities and risks associated to the internet, always in the context of the present scenario. The aim is to allow the emergence of a fundamental issue: a most vulnerable and economically needy newspapers can end up being also a more commercial media which prioritizes audience over Public Interest. This dissertation addresses the complex relationship among journalism, markets and democracy, exploring different media systems and some proposals for regulations that favor the primacy of professional judgment over the budget