Comparación entre Klein y Lacan en base a sus abordajes de la transferencia

Aquesta tesi doctoral es tracta d’un estudi teòric descriptiu i comparatiu, sota un paradigma hermenèutic, del tractament de la transferència que fan Klein i Lacan. Per tant el seu objectiu es descriure comparativament l’abordatge tècnic de la transferència en aquests autors. La justificació roman en diversos punts. Primer, l’escassetat d’estudis comparatius entre Klein i Lacan. Segon, la influència d’ambdós autors en psicoanalistes posteriors. Tercer, la importància del concepte de transferència en els diàlegs psicoanalítics. S’empra un disseny inspirat en l’hermenèutica fenomenològica i en la bibliometria. Es conclou, a partir de la bibliometria, que Klein i Lacan sempre han atès el concepte de transferència al llarg de la seva obra. Ambdós presenten un especial interès sobre el mateix en la part mitja i final dels seus treballs. A partir de l’anàlisi de textos, inspirat en l’hermenèutica fenomenològica, es conclou que Klein verbalitza interpretativament la transferència en tot moment. En canvi Lacan, malgrat que entén que la transferència és necessària, no la verbalitza donat que ho considera contraindicat.Esta tesis doctoral se trata de un estudio teórico descriptivo y comparativo, bajo un paradigma hermenéutico, del tratamiento de la transferencia que hacen Klein y Lacan. Por tanto su objetivo es describir comparativamente el abordaje técnico de la transferencia en estos autores. La justificación se basa en varios puntos. Primero, la escasez de estudios comparativos entre Klein y Lacan. Segundo, la influencia de ambos autores en psicoanalistas posteriores. Tercero, la importancia del concepto de transferencia en los diálogos psicoanalíticos. Se emplea un diseño inspirado en la hermenéutica fenomenológica y en la bibliometría. Se concluye, a partir de la bibliometría, que Klein y Lacan siempre han atendido el concepto de transferencia a lo largo de su obra. Ambos presentan un especial interés sobre el mismo en la parte media y final de sus trabajos. A partir del análisis de textos, inspirado en la hermenéutica fenomenológica, se concluye que Klein verbaliza interpretativamente la transferencia en todo momento. En cambio Lacan, a pesar de que entiende que la transferencia es necesaria, no la verbaliza ya que lo considera contraindicado.This doctoral thesis is a descriptive and comparative study, following an hermeneutic paradigm, about Klein and Lacan transference work. So that its goal is to describe the authors transference technical procedures. The justification is supported in different points. One reason is the not enough studies about the topic. Second, the influence of both authors in many psychoanalysts of nowadays. Third reason is the importance of transference concept in psychoanalytic dialogues. We use a design inspired in the phenomenological hermeneutic and in bibliometrics. We conclude, supported in bibliometrics, that Klein and Lacan always have been interested in transference concept along all their work. Both of them show and special interest in this concept in their middle-final writings. Thanks to phenomenological hermeneutic we conclude that Klein verbalize, with interpretations, the transference every time. However Lacan, although considers transference important, don’t verbalize it