L’impacte de la globalització sobre els teixits comercials locals a la ciutat de Barcelona: perspectives de futur i nous reptes del comerç de proximitat

La tesi analitza el creuament de diferents fenòmens lligats a l'ampli concepte de globalització, com ara les migracions transnacionals o el turisme global, i com els seus impactes es reflecteixen en les teixits comercials de la ciutat de Barcelona. El treball proposa una part teòrica i una part de recerca aplicada. A la primera part es suggereixen diferents conceptes teòrics procedents de la literatura nord-americana i anglosaxona aplicables a Barcelona i als seus espais comercials. Entre d'altres, es defineix centrecomercialització tot aquell conjunt d'actuacions sobre la ciutat, ja siguin urbanístiques, econòmiques o publicitàries, que estan determinant la conformació d'una ciutat especialitzada i tematitzada tant pel que fa al seu paisatge i disseny urbà com pel que es refereix a les seves funcions econòmiques en funció del turisme i de les activitats vinculades amb el consum, l’oci i l’entreteniment globals. S'anomena tematització l’aplicació per part d’una institució d’un concepte o una idea que es focalitza i treballa sobre alguns elements d’un determinat territori fins a fer-los tant visibles que aquests mateixos elements esdevenen els trets definitoris del territori en qüestió. A la part aplicada del treball es planteja una classificació de quatre tipus de comerços, que s'utilitza com a eina d'anàlisi d’una sèrie d’espais tipològics del teixit urbà -com carrers per als vianants, places i grans artèries urbanes- de deu barris de Barcelona, on es localitza l’activitat comercial. Els comerços tradicionals són aquells que s’estan mantenint amb la mateixa forma tant des del punt de vista estètic com pel que fa a la gestió, malgrat l’acció dels fenòmens homologants i globalitzants que estan actuant sobre la ciutat. Els comerços cosmopolites són els que han passat a ser gestionats per persones procedents de països com Xina, Pakistan, Bangladesh, Índia, entre d'altres. En alguns casos aquests locals s’estan mantenint amb la mateixa forma estètica i de gestió; en altres s’hi afegeixen idees, imaginaris i productes diferenciadors lligats amb l’origen dels nous gestors. La presència d'aquest tipus de comerç, resultat del paper importantíssim de les migracions transnacionals a l'hora de configurar els espais urbans en l'era global, mostra l’aparició d'un nou cosmopolitisme local (Muñoz, 2010) associat a la presència física d'aquestes persones i a la visibilitat d'una sèrie de pràctiques i continguts culturals que representen canvis importants pel que fa a la cultura urbana. Els comerços transnacionals són aquelles franquícies o establiments propis de marques catalanes, espanyoles, europees i extra europees que tenen com a factor diferencial la marca, el logo, el símbol reconegut. En aquest criteri de classificació es dóna importància a la potència homologant d’aquests comerços, atès que multipliquen serialment la seva estètica i el seu know-how cada vegada que obren un nou establiment, propi o franquiciat. S'anomenen finalment comerços tematitzats aquells locals rehabilitats i orientats vers llindars de consum amb prou capacitat adquisitiva. Aquesta última tipus es refereix als comerços caracteritzats sovint per un know-how propi i algunes peculiaritats estètiques o d’oferta que el defineixen com a únics, tant en forma de pretesa autenticitat, com en forma d'aparent localisme. Els comerços de proximitat es mostren per tant com veritables finestres de la ciutat que permeten apreciar les diferents realitats socioeconòmiques dels seus barris. A més a més, la lectura de la morfologia del teixit comercial d’un barri es configura com una eina metodològica útil per a l'anàlisi dels processos de canvi i transformació urbana.This thesis examines the intersection of different phenomena related to the broader concept of globalization such as migration or transnational global tourism and its impact as reflected in the local retail organization of the city. This thesis proposes both theoretical and applied research. The first part suggests different theoretical concepts coming from the British and American literature applicable to Barcelona and its commercial areas. Among other things, the term centrecomercialització defines all the interventions whether they are urban, economic or advertising, which determine the conformation of a specialized and themed city in both landscape and urban design as the reference to their economic functions depending on tourism and related activities as consumption, leisure and entertainment overall. The term tematització refers to the application by an institution of a concept or an idea that works and focuses on elements of a given territory to make them visible so that these same elements may become the defining features of the territory concerned. In the applied work a classification of four types of retail is proposed, which is used as a tool for analysis of a series of typological urban areas such as pedestrian streets, squares and large arteries’ town in ten districts of Barcelona, where retail is located. The traditional retails are those that are keeping the same form both from aesthetic point of view and regarding the management, despite the actions of globalizing and homologating phenomena that are acting on the city. The cosmopolitan shops are those who are managed by people coming from countries like China, Pakistan, Bangladesh, India, among others. In some cases these retails are keeping the same aesthetic form and management; adding new knowledge, imagination and differentiated products linked to the origin of new managers. The presence of this type of retail, as a result of the important transnational migrations role in shaping urban spaces in the global era, shows the need of a new cosmopolitisme local (Muñoz, 2010) associated to the physical presence of these people and the visibility of a series of practices and cultural contents that represent major changes in urban culture. Transnational shops are franchises or company-owned by Catalan, Spanish, European and extra-European brands whose distinctive factor is brand, logo, symbol recognition. This kind of retail is significant because of the standardization power of these shops, since they multiply its aesthetic and know-how whenever the company opens a new store. Finally, themed shops are the ones that have been rehabilitated and oriented towards consumption thresholds with sufficient purchasing power, often characterized by an own know-how and aesthetic or some peculiarities that define themselves as unique, both in the form of alleged authenticity, as in the form of apparent localism. The local shops are therefore a real window that allow the city to appreciate their different socioeconomic neighborhoods. Moreover, reading the morphology of commercial web of a neighborhood is designed as a useful methodological tool for the analysis of processes of change and urban transformation