Biological traits and neurophysiological substrates of anxiety and somatic symptoms

L’ansietat és una emoció que involucra canvis fisiològics, psicològics i comportamentals. Quan l’ansietat és excessiva i per tant desadaptatitva, es caracteritza per sentiments de tensió, de preocupació i, s’acompanya de diferents sensacions corporals desagradables que produeixen gran malestar; minvant així l’autonomia personal del que la pateix. La etiologia dels trastorns d’ansietat encara és poc clara. No obstant, estudis clínics i neurofisiològics han descrit alguns factors de predisposició ansiosa que resulten ser claus en el desenvolupament i manteniment d’aquests trastorns. Entre aquests factors de predisposició destaquen l’ansietat tret, la consciència corporal i la interocepció, que han estat àmpliament descrits com a trets de vulnerabilitat i marcadors potencials per a la hipocondria, l’ansietat i la somatització. A més a més vàries regions cerebrals hi tenen també un rol clau, especialment les que conformen l’anomenat cervell emocional (ex.: amígdala, còrtex cingulat anterior, insula i hipocamp). Per últim destacar també la Síndrome d’Hiperlaxitud Articular, una anomalia col·làgena generalitzada que està associada a irregularitats en la reactivitat autonòmica i descrita com a factor de risc pels trastorns d’ansietat. A més a més, troballes recents han destacat la possible associació entre la consciència corporal i la hiperlaxitud articular, com també determinades zones cerebrals que podrien mediar l’expressió clínica d’ansietat a través de la laxitud articular. Per tal de comprendre millor la etiologia de l’ansietat i els símptomes somàtics i, així ajudar a millorar el tractament dels trastorns d’ansietat, explorem trets biològics i neurofisiològics d’ansietat en una població que presenta diferents graus de laxitud articular i d’ansietat no clínica. Realitzem doncs dos estudis diferents: (1) explorar l’associació entre la consciència corporal, l’ansietat estat i la laxitud articular i, (2) identificar correlats neuronals d’ hiperlaxitud articular, ansietat tret i ansietat social. En el primer estudi, tots els participants van ser examinats a través d’una exploració clínica d’ hiperlaxitud articular, van realitzar tasques per mesurar la capacitat interoceptiva i van completar qüestionaris per mesurar les tendències ansioses (ansietat estat) i la consciència corporal. També, alguns participants van realitzar una tasca de processament emocional mitjançant tècniques de ressonància magnètica funcional. En el segon estudi, tots els participants van ser examinats a través de la mateixa exploració clínica per l’hiperlaxitud articular, van completar qüestionaris per mesurar tendències ansioses (ansietat tret i social) i van formar part d’un paradigma emocional mitjançant tècniques de ressonància magnètica funcional. Els resultats obtinguts mostren que l’ansietat estat correlaciona positivament amb la capacitat interoceptiva (elevada percepció dels batecs del cor) i negativament amb dos de les subescales de mesura de consciència corporal: capacitat de regular l’atenció i confiança vers les sensacions corporals. Per altra banda, l’ hiperlaxitud articular s’associa amb puntuacions més elevades en ansietat estat i s’observa que la capacitat interoceptiva fa de mediadora en l’associació obtinguda entre hiperlaxitud articular i ansietat estat. De la mateixa manera, els participants hiperlaxes presenten una reactivitat discretament més elevada en arees involucrades en el processament interoceptiu (insula, tronc encefàlic) durant un paradigma d’estimulació afectiva que els participants no hiperlaxes. Els resultats també mostren associacions significatives entre l’ansietat tret i l’ansietat social, i entre l’ansietat tret i la laxitud articular. Els anàlisis ROI no mostren cap associació entre la resposta BOLD i les mesures d’ansietat. No obstant, quan estudiem les puntuacions de laxitud articular en el contrast emocional (cares plorant vs. cares neutres), els anàlisis ROI mostren una associació positiva de la resposta BOLD a l’hipocamp com a resposta del paradigma emocional. A més a més, les anàlisis exploratòries no corregides mostren que les puntuacions en laxitud articular correlacionen positivament amb l’increment de la resposta BOLD en altres àrees importants pel processament afectiu: còrtex cingulat anterior i mitjà, girus fusiforme, àrea parahipocampal, còrtex orbito frontal i cerebel. Activitat discretament més elevada en àrees involucrades. Presentem el primer estudi de neuroimatge sobre l’associació entre diferents tendències ansioses (ansietat estat-tret, ansietat social i laxitud articular) que també explora la interocepció en una població no clínica. Els nostres resultats tenen el potencial de millorar els coneixements dels mecanismes a través dels quals la vulnerabilitat pels trastorns d’ansietat i els símptomes somàtics apareixen en persones amb ansietat tret, capacitat interceptiva i hiperlaxitud articular.Anxiety is an emotion state that involves behavioural, psychological and physiological changes. Importantly at its excessive expression, anxiety is usually approached as a mind-body multisystem condition specifically characterized by feelings of tension, worried thoughts and physical changes that can lead to significant distress. he aetiology of anxiety disorders (ADs) still remains unclear. However clinical and neurophysiological studies have described some important predisposing factors. Accordingly trait anxiety, body awareness and interoception have been widely used as vulnerability traits and potential markers for hypochondriasis, anxiety and somatization. In addition several brain regions have a key role in the development and maintenance of ADs, mostly those conferring the so called emotional brain (e.g.: amygdala, anterior cingulate cortex, insula and hippocampus). Besides Joint Hypermobility Syndrome (JHS), which is an inherited generalized collagen condition associated with abnormal autonomic reactivity, has shown to be a risk factor for developing ADs. Importantly, recent findings have point out a possible association between body awareness and JHS as well as specific brain regions that are likely to mediate the clinical expression of anxiety through JHS. In order to better understand the aetiology of anxiety and somatic symptoms and thus help improving the treatment of ADs, we explore biological traits and neurophysiological substrates of anxiety and somatic symptoms in a general population with different ranges of joint hypermobility (JH) as well as different ranges of non-clinical anxiety. Hence we conducted two different studies to: (1) explore the association between body awareness, sate anxiety and JH and (2) identify neural correlates of JH and trait/social anxiety. In the first study, all participants underwent a clinical examination for hypermobility, undertook tests of interoceptive sensitivity and completed questionnaire measures of state anxiety and body awareness. Also, some participants performed an emotional processing task during fMRI. In the second study, all participants were assessed with a structured clinical examination for hypermobility, completed validated questionnaire measures of anxiety tendency (i.e.: trait and social anxiety) and underwent a functional emotional paradigm using fMRI techniques. Results showed that state anxiety negatively correlates with the attention regulation subscale and the trusting body sensations subscale of the body awareness self-reported measure. Also state anxiety positively correlated with higher accuracy of interoceptive sensitivity. JH was associated with higher state anxiety and demonstrated higher interoceptive accuracy than non-JH. Still, our mediation analysis revealed that interoceptive sensitivity mediated the association found between JH and state anxiety. Likewise, JH individuals were found to present a discrete but stronger neural reactivity to affective stimuli in brain areas known to be involved in emotional processing (particularly in anxiety) and interoception (i.e.: insula, brainstem), when compared to non-hypermobile participants. Results also show a significant association between trait anxiety and social anxiety, and between trait anxiety and JH. Our ROI analyses showed no associations with BOLD signals and the anxiety measures. However when studying JH scores, ROI analyses showed a positive association between BOLD signals in the hippocampus as a response to crying faces compared to neutral faces. Additionally, the whole brain analysis showed that hypermobility scores were positively associated with an increased BOLD signal in some other key affective processing areas, such as the middle and anterior cingulate cortex, the fusiform gyros, the parahippocampal region, the orbitofrontal cortex and the cerebellum. We present the first neuroimaging study of the relationship between anxiety tendencies (state-trait anxiety, social anxiety and hypermobility) that also examines interoceptive sensitivity in a non-clinical sample. Our findings have the potential to increase our understanding of the mechanisms through which vulnerability to anxiety disorders and somatic symptoms arises in people with trait anxiety, enhanced interoception and/or JH