Perspectives per al planejament urbanístic territorial a l'Alt Penedès

L'autor presenta una breu diagnosi territorial de l'Alt Penedès a partir d'algunes dades sintètiques per explicar els objectius del Pla Territorial Metropolità de Barcelona vers la comarca i rebatre algunes de les objeccions que s'han plantejat al respecte. El Pla Territorial té la voluntat de mantenir i potenciar l'estructura productiva especialitzada en l'activitat vitivinícola, però, alhora, sense oblidar la progressiva integració metropolitana de la comarca. En conseqüència, el pla classifica el 95% del territori comarcal com a «espai obert» i el 5% com a «illa metropolitana». Un model territorial que no és esquemàtic, sinó que respon a una voluntat simplificadora del mateix instrument de planificació. Igualment, laxarxa viària proposada és més complexa del que pot semblar en un primer moment i les franges annexes a les «víes cíviques» concentren les diferents xarxes de serveis, la qual cosa suposa una recuperació de sòl més que no pas un perill de fragmentació territorial. Respecte a la xarxa ferroviària, la demanda d'una freqüència elevada requeriria un volum de població que no existeix a la comarca. Finalment, pel que fa a les ubicacions de l'àrea dinamitzadora de Vilafranca i la central de mercaderies, el pla proposa emplaçaments i dimensions indicatives que hauran d'ésser decidides posteriorment per les autoritats sectorials.El autor presenta un breve diagnóstico territorial del Alt Penedès a partir de algunos datos sintéticos para explicar los objetivos del Pla Territorial Metropolità de Barcelona respecto la comarca y rebatir algunas de las objecciones que se han planteado sobre su contenido. El Pla Territorial tiene la voluntad de mantener y potenciar la estructura productiva especializada en la actividad vitivinícola, sin olvidar la progresiva integración metropolitana de la comarca. En consequencia, el Pla clasifica el 95 % del territorio comarcal como «espacio abierto» i el 5 % como «isla metropolitana». Un modelo territorial que no es esquemático, sino que responde a una voluntad simplificadora del mismo instrumento de planificación. Igualmente, la red viaria propuesta es mas compleja de lo que pueda parecer en un primer momento y las franjas anexas a las «vias cívicas» concentran las diferentes redes de servicio, lo que supone una recuperación de suelo mas que un peligro de fragmentación territorial. Respecto a la red ferroviaria, la demanda de una frequencia elevada requeriria un volumen de población que no existe en la comarca. Finalmente, en lo que se refiere a las ubicaciones del área dinamizadora de Vilafranca y la central de mercaderias, el Pla propone emplazamientos y dimensiones indicativas que tendran que ser decididas posteriormente por las autoridades sectoriales.L'auteur présente une brève diagnose territoriale de l'Alt Penedès partant de quelques données synthétiques pour expliquer les objectifs du Pla Territorial Metropolità envers la «comarque» et refuter les objections presentées. Le Pla Territorial veut maintenir et renforcer la structure productive spécialisée de l'activité vinicole mais ne veut pas oublier la progressive intégration métropolitaine de la comarque. En conséquence, le Pla classifie 95 % du territoire comarcal comme espace ouvert et 5 % comme île métropolitaine. Un model territorial qui n'est pas schématique mais qui répond à une volonté de simplicité du propre instrument d'aménagement. De la même façon, le réseau routier proposé est plus complexe de ce qu'il pourrait sembler à première vue et les franges annexes aux voies civiques concentrent les différents réseaux de services ce qui suppose une récuperation du sol plus qu'un danger de parcellisation territoriale. En ce qui concerne le réseau ferré, la demande d'une fréquence élevée exigerait un volume de population qui n'existe pas à l'Alt Penedès. Finalement, en ce qui concerne l'emplacement de l'aire de dynamisation de Vilafranca et la gare routière, le Pla propose des emplacements et des dimensions indicatives qui devront être décidées, postérieurement, par les autorités sectoriales.The author offers a brief territorial diagnosis of the Alt Penedès on the basis of synthetic data in order to present the aims of the Pla Territorial de Catalunya for the region and refute objections to it. The objective of the Pla Territorial is to both maintain and potentiate the structure of specialised production in the wine industry, while taking into consideration the region's progressive metropolitan integration. Consequently, the Pla classifies 95% of the regional territory as «open space», and the remaining 5% as «metropolitan block». A territorial model that, rather than being schematic, responds to the wish to simplify the planning instrument itself. Similarly, the proposed highway network is more complex than it may seem at first sight, and the different service networks are concentrated in the strips adjacent to the «civic highways», which means recuperation of land rather than a risk of territorial fragmentation. As regards the railway network, a much more frequent train service would require a far greater density of population than that existing in the region. Finally, regarding the location of the Vilafranca economic complex and the goods depot, the Pla outlines possible sites and dimensions, the final decision about which will be taken later by the relevant sectorial authorities