Estrès en persones grans hospitalitzades: una visió des de l’Hospital Sociosanitari

Introducció: L’estudi de l’estrès durant l’hospitalització s’ha centrat principalment en els pacients ingressats en hospitals d’aguts, sense que s’hagi descrit el mateix fenomen en pacients crònics ingressats en centres sociosanitaris ni s’hagi relacionat amb factors psicosocials com la qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS). Objectiu: Estudiar la presència d’estrès i les estratègies d’afrontament en pacients amb malaltia respiratòria crònica (MPOC) a l’hospital sociosanitari i la seva relació amb la qualitat de vida abans de l’ingrés. Materials i mètode: n = 51 pacients amb MPOC varen ésser avaluats a l’Hospital Joan March amb l’escala d’estressors hospitalaris, l’escala de dispnea (MRC), el perfil de salut de Nottingham i una llista d’estratègies d’afrontament. Resultats: Els nivells d’estrès en els ancians hospitalitzats són menors que els obtinguts en mostres dels hospitals d’aguts independentment del grau de severitat de la MPOC (p > 0,05). Els pacients amb dispnea lleu presentaren més estrès (p < 0,05). Els pacients amb una mala qualitat de vida abans de l’ingrés mostraren un nivell d’estrès més gran durant l’ingrés (p < 0,05). Les estratègies d’afrontament basades en l’evitació són les més prevalents en l’adult gran hospitalitzat. Conclusions: L’estrès generat a la gent gran durant l’hospitalització dependrà de factors psicosocials (QVRS) alhora que estructurals (tipus de centre hospitalari) i de qualitat assistencial.Introducción: El estudio del estrés durante la hospitalización se ha centrado principalmente en los pacientes ingresados en hospitales de agudos sin que se haya descrito el mismo fenómeno en pacientes crónicos ingresados en centros sociosanitarios ni se haya relacionado con factores psicosociales como la calidad de vida relacionada con la salud (CVRS). Objetivo: Estudiar la presencia de estrés y las estrategias de afrontamiento en pacientes con enfermedad respiratoria crónica (EPOC) en el hospital sociosanitario y su relación con la calidad de vida antes del ingreso. Materiales y método: n = 51 pacientes con EPOC fueron evaluados en el hospital Joan March (Baleares) mediante la escala de estresores hospitalarios, la escala de disnea (MRC), el perfil de salud de Nottingham y una lista de estrategias de afrontamiento. Resultados: Los niveles de estrés en los ancianos hospitalizados son menores que los obtenidos en muestras de los hospitales de agudos independientemente del grado de severidad de la EPOC (p > 0,05). Los pacientes con disnea leve presentaron más estrés (p < 0,05). Los pacientes con una mala calidad de vida antes del ingreso mostraron un mayor nivel de estrés durante el ingreso (p < 0,05). Las estrategias de afrontamiento basadas en la evitación son las más prevalentes en el adulto mayor hospitalizado. Conclusiones: El estrés generado en el anciano durante la hospitalización dependerá de factores psicosociales (CVRS) a la vez que estructurales (tipo de centro hospitalario) y de calidad asistencial