Escola pública i escola concertada a Mallorca. Les perspectives del professorat

El debat sobre l’escola pública i privada, la llibertat d’elecció i els processos de segregació escolar són elements cèntrics tant en el debat de la sociologia escolar com en les polítiques educatives des de la Transició. L’objectiu de l’article és indagar en els discursos dels responsables educatius (gestors i professors) de l’escola pública i privada de Mallorca sobre quatre aspectes centrals (dos d’escolars i dos de contextuals) en els models d’escolarització: la qualitat educativa, la igualtat d’oportunitats, la incidència del canvi demogràfic (augment de l’alumnat immigrat en la primera dècada del segle XXI) i l’impacte de la crisi. Per això es té en compte el fet que l’escolarització privada a Mallorca presenta taxes superiors que la de la mitjana estatal. Així mateix, es poden trobar diferents models d’escolarització a l’illa: el model de la capital, Palma, amb una major presència de la privada; el model dels nuclis turístics i urbans, amb un balanç equilibrat pública-privada; i el model dels nuclis rurals, amb presència bàsicament de la pública. La metodologia de la investigació aborda l’objecte d’estudi des d’una perspectiva qualitativa. En els resultats i la discussió posterior, es recullen i analitzen els principals discursos sobre els temes considerats, tot posant especial atenció en el context de les retallades educatives i del conflicte Administració-Escola que es produeixen a l’illa. Tant l’imminent desplegament de la LOMCE, l’aplicació de les polítiques educatives autonòmiques balears, com el cas del decret TIL, i les mobilitzacions educatives, travessaran l’anàlisi dels discursos estudiats.El debate sobre la escuela pública y privada, la libertad de elección y los procesos de segregación escolar son elementos céntricos tanto en el debate de la sociología escolar como en las políticas educativas desde la Transición. El objetivo del capítulo es indagar en los discursos de los responsables educativos (gestores y profesores) de la escuela pública y privada de Mallorca sobre cuatro aspectos centrales (dos escolares y dos contextuales) en los modelos de escolarización: la calidad educativa, la igualdad de oportunidades, la incidencia del cambio demográfico (aumento del alumnado inmigrado en la primera década del siglo XXI) y el impacto de la crisis. Para ello se tiene en cuenta que la escolarización privada-concertada en Mallorca presenta tasas superiores a las de la media estatal. Asimismo, se pueden hallar diferentes modelos de escolarización en la isla: el modelo de la capital, Palma, con mayor presencia de la privada; el modelo de los núcleos turísticos y urbanos, con un balance equilibrado pública-privada; y el modelo de los núcleos rurales, básicamente con presencia de la pública. La metodología de la investigación, después de describir los principales datos relativos a los porcentajes de escolarización, aborda el objeto de estudio desde una perspectiva cualitativa. En los resultados y posterior discusión, se recogen y analizan los principales discursos sobre los temas considerados, poniendo especial atención al contexto de recortes educativos y de conflicto administración-escuela que se produce en la isla. El inminente despliegue de la LOMCE, la aplicación de las políticas educativas autonómicas baleares, el caso del decreto TIL, y las movilizaciones educativas atravesarán el análisis de los discursos estudiados